Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, anomenat «el Justicier» (Salamanca, 13 d'agost de 1311-Gibraltar, 26 de març de 1350), va ser rei de Castella[a] i era besnet d'Alfons X el Savi.

Alfons XI comptava un any i vint-i-sis dies quan fou proclamat rei a Jaén sota els auspicis del seu oncle en Pere el 7 de setembre de 1312.  I ho fou en molt tristes circumstàncies. L'estat no havia pogut encara refer-se dels mals que li causés la minoritat de l'últim rei i veiés exposat a calamitats majors per una minoria nova que s'havia de prolongar molt més encara. La reina na Constança, vídua d'en Ferran IV, es va retirar amb el seu fill a Àvila, i com els partits s'agitaven, volent tots apoderar-se de la persona del rei, fou confiada aquesta al bisbe d'Avila a Sancho, qui es va negar amb enèrgica fermesa a lliurar-la, ja a uns, ja  a d'altres, fins que les corts haguessin determinat a qui s'havia de confiar la cura de la tutela. La qüestió era aquesta, i que a tots preocupava, i cada cap de partit creia amo del govern,
especialment els infants Pere i Juan i Juan Núñez III de Lara. Les reines mare i àvia es trobaven desavingudes, i el perill s'augmentava amb el desacord que també existia entre Castellans i Lleonesos. Congregades corts a Palència el 1313, els prelats i procuradors, tan dividits en punt a la tutela com els pobles mateixos, i intimidats a més pel bèl·lic aparell amb què els pretendents s'havien presentat, no van encertar tampoc a posar-se d'acord, i a proposta de la senyora Maria es va decidir que cada tutor exerciria aquest càrrec al lloc on hagués estat nomenat; que l'infant Juan en unió amb na Constança governaria els pobles que l'havien aclamat, i que el mateix feia Pedro juntament amb la senyora Maria de Molina.

Aleshores va morir la reina Constança, i l'infant Joan, que es va veure sense aquest poderós suport, va accedir que la criança del rei s'encomanés a la seva àvia i que el consell reial o chancilleria es trobés prop del rei i tingués la suprema governació del regne. La chancilleria lliurava fulles segellades i signades en blanc als infants Joan i Pere que en feien servir a la seva voluntat, cada un a la seva respectiva jurisdicció; s'acordà a més que només en els casos molt greus es reunirien els tutors per prendre les disposicions oportunes, i tan bon punt els ciutadans d'Àvila van haver lliurat a Maria de Molina la persona del rei el 1314, van ratificar aquest acord on petites modificacions les corts reunides a Burgos el 1315.

Declarat major d'edat el 1325, inicià una política de mà dura contra el nobles revoltosos. L'any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge, i posà fi al plet dinàstic. 

Acabades així les diferències i fet encara més estable el tractat a causa de la mort de Juan Nuñez, esdevinguda el juliol d'aquell mateix any, el regne, encara que no tranquil del tot, ja que cremava en guerres parcials entre els altres infants i els grans senyors, estava almenys bastant assossegat per atendre la guerra contra els Moros de Granada, on també per aquell temps havien com a imitat els disturbis i turbulències que afligien la terra castellana.

Abu-l-Juyuix Nasr ibn Muhàmmad regnava a Granada, i malgrat estar dotat d'excel·lents qualitats, no tardaren els seus súbdits en disgustar-se amb ell, i demanaren el suplici del seu wazir preferit. Nasr ibn Muhàmmad amb els seus s'havia retret a l'Alhambra, i allà li van cercar els soldats del seu enemic. Aleshores, sense saber aquí recórrer, va enviar a sol·licitar l'auxili de l'infant Pere de Castella, Qui era a Còrdova, molt conegut a Andalusia per les seves anteriors campanyes, i amb el qual hi havia el celebrat una treva al principi del seu govern. Aleshores va tornar a Andalusia l'infant Pere, va córrer el país des de Jaén fins a la muntanya, i va arribar a tres llegües de Granada. Va apoderar-se i va lliurar a les flames diversos castells i llocs, i va tornar per Cambil a Jaén i a Ubeda.

Prosseguí la reconquesta; el rei de Granada sol·licità l'auxili del soldà del Marroc, que s'apoderà de Gibraltar. Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana de la qual només se salvaren cinc galeres que es refugiaren a Tarifa el 4 d'abril de 1340. Alfons obtingué la cooperació dels reis de Catalunya-Aragó i de Portugal --que 1336 s'havien aliat contra ell--; amb el segon es dirigí cap a Tarifa i va vèncer als musulmans a la Batalla del riu Salado (1340), a la qual també participaren forces de la corona catalano-aragonesa. Dos anys després començà el Setge d'Algesires, que no es rendí fins el 26 de març de 1344, i a l'èxit del qual contribuí la marina catalana.

Alfons XI morí de pesta quan assetjava Gibraltar. Les corts d'Alcalà d'Henares de l'any 1348 donaren força de llei a les Partidas (Ordenamiento de Alcalá). De les relacions d'Alfons XI amb Elionor de Guzmán sorgí la dinastia il·legítima  dels Trastàmara. Hom atribueix a aquest rei una cantiga d'amor, d'una trentena d'octosíl·labs, amb nombrosos galleguismes, probablement dirigida a Elionor de Guzmán, d'interès poètic limitat, però d'una certa importància històrica, per tal com és una mostra de supervivència de la primitiva lírica castellana. 

Information icon

Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones

Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.