Estudià amb Frank Marshall, continuador de l'escola pianística en l'Acadèmia Granados. En 1929, debutà com a nena prodigi en un concert dintre dels actes de l'Exposició Universal de Barcelona, amb tant sols cinc anys.
Després Guerra Civil espanyola, actuà en concerts en el Gran Teatre del Liceu (1939), i poc temps després, mercès a l'ajuda d'Arthur Rubinstein, inicià una carrera internacional. Es presentà a les ciutats més importants d'Europa i dels Estats Units. En 1956, formà amb Gaspar Cassadó un duo dedicat a la interpretació de sonates per a violoncel i piano. 
En 1959, fou nomenada directora de l'Acadèmia Marshall de Barcelona. Dos anys més tard obtingué la medalla Paderewski. en els anys 1960 i 1970, actuà un múltiples ocasions a Nova York, tant en sales de concerts com en actuacions multitudinàries en el Central Park. També fou intèrpret habitual de molts concerts a Londres (com per exemple en el Albert Hall). Està considerada una gran intèrpret del repertori de piano romàntic i també de l'obra d'Enric Granados i Isaac Albéniz. Casada amb el també pianista Joan Torra i Duran, i mare d'un fill i una filla, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York. 
Morí el 25 de setembre de 2009 Fou incinerada al Cementiri de Collserola i les cendres foren dispersades en el mar.