Anselm Turmeda
La vida i l'obra d'Anselm Turmeda és sorprenent. Nat a Ciutat de Mallorca a mitjan segle XIV, l'any 1375 ingressà en l'orde franciscà. Morí a Tunísia vers l'any 1423.
Anselm Turmeda estudià a Mallorca i Lleida i completà la seva carrera a les universitats de París i Bolonya. Segons que confessà en la seva última obra, escrita en àrab, a Bolonya s'interessà per la religió musulmana. El 1385 tornà a Mallorca, des d'on passà a Sicília i d'allí s'embarcà cap a Tunísia. Quatre mesos després d'arribar-hi manifestà públicament el seu desig d'abjurar la religió cristiana i de fer-se mahometà. El soldà de Tunísia, complagut, el protegí i li donà el càrrec d'intèrpret i de cap de duanes. Malgrat l'apostasia, el governador de Mallorca, el papa Benet XIII i Alfons V li enviaren diversos salconduits en què se li donaven garanties i es facilitava la tornada a Turmeda, la seva dona i els seus fills.
Tota l'obra literària de Turmeda fou escrita de Tunísia estant, la qual cosa palesa que, malgrat tot, no se sentia desvinculat de la seva pàtria. Escriví dues obres en vers: el Llibre dels bons amonestaments (1398) i les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398); diverses profecies, de contingut estrictament polític i un interessantíssim text en prosa: la Disputa de l'ase (1418). Turmeda també escriví una obra en àrab, la Thufa, on fa una apologia de la religió musulmana i una refutació del cristianisme.
Dissortadament no posseïm cap text català, imprès o manuscrit, de la Disputa de l'ase. El 1509 se'n feu una edició a Barcelona, però no s'ha conservat cap exemplar, possiblement a causa d'haver estat inclosa en l'index de llibres prohibits a partir del 1583. Coneixem el text de Turmeda a través d'una traducció francesa, editada a Lió el 1544 i reimpresa tres cops més, que fou la base d'una traducció alemanya, publicada el 1606. Bona part de la Disputa és una traducció paròdica d'un llarg apòleg àrab inclòs en el llibre XXI de l'Enciclopèdia dels Germans de la Puresa, secta filosòfico-política activa a Besora a mitjan segle X.
Disputa o reclamació dels animals contra l'home.
En la història àrab, titulada Disputa o reclamació dels animals contra l'home, es narra el plet plantejat per les bèsties contra els homes, que són acusats d'esclavitzar els animals tot presentant-se com a éssers superiors. Els diputats humans, representants de set races, pobles i religions diferents, presenten les seves proves, que són refutades pels diputats de set espècies zoològiques. Només la darrera raó aconsegueix de convèncer els animals: la promesa divina de la resurrecció i d'una vida eterna en el Paradís, de la qual les bèsties han estat excloses. Turmeda sotmeté aquest seriós apòleg àrab a un procés de desfiguració irònica. Concretà i personalitzà l'apòleg àrab en reduir els set diputats humans i el set representants de les diverses espècies zoològiques a dos únics i grans protagonistes: fra Anselm Turmeda, advocat defensor de la superioritat de l'home, i l'Ase ronyós de la cua tallada, el seu oponent, un animal d'aspecte miserable, encarnació burlesca de l'esperit irònic i sorneguer de l'autor. El debat entre aquests dos personatges es realitza davant d'una assemblea d'animals, que acaben d'escollir el lleó com a nou rei. Els arguments presentats per fra Anselm i refusats per l'Ase són els mateixos de l'apòleg àrab amb alguns canvis. En primer lloc Turmeda hi introdueix dues noves raons --la catorzena i l'última--, i, en segon lloc, aprofita nou de les deu raons de l'apòleg àrab i les reestructura per tal de fer-ne disset. Això vol dir que una raó del text original pot presentar-se dividida en tres raons diferents en la narració catalana.
L'Ase polvoritza tots els arguments presentats per Turmeda i de vegades els capgira i ridiculitza aparatosament. Quan fra Anselm basa la superioritat de l'home en el fet que fou creat a imatge i semblança de Déu, l'Ase fa una deformació satítica d'aquesta raó.
- <<Car vós dieu que sou fets a la imatge i semblança de Déu. I nosaltres podem dir... que no tan solament Déu, mas encara els sants, són fets a nostra imatge i semblança, i això no ho podeu impugnar ni contradir. Car entre vosaltres, fills d'Adam, pinteu Déu tot poderós a la semblança d'un anyell, i pinteu els evangelistes que són els sants principals que vosaltres teniu, a la semblança dels nostres animals>>
La inversió és certamen original, molt pròpia d'un esperit ecèptic que no dubta fins i tot a expressar, a través de l'Ase, alguns dubtes sobre la immortalitat de l'ànima.
Turmeda es presenta com a frare i teòleg cristià
Un altre canvi introduït en relació a l'original àrab és la cristianització de l'argument, palesada en el fet que Turmeda s'hi presentà com a frare i teòleg cristià i en la darrera raó presentada per provar la superioritat de l'home, basada en el fet que Déu es féu home. L'Ase es confessà vençut davant aquesta raó, que ja li era coneguda. S'estranya que fra Anselm hagi trigat tant a usar-la, <<tant de temps fa que no heu res vist ni llegit els llibres de la Santa Escriptura!>> Una altra manera de cristianitzar l'apòleg àrab, en aquesta cas més ambientalment que no pas ideològicament, és la intercalació de set històries anticlericals a tall d'il·lustració dels set pecats capitals. Són uns contes lleugers, d'esperit laic i irreverent, molt ben narrats. Totes les històries són situades en ciutat conegudes i tenen com a protagonistes clergues i, sobretot, frares dels ordes mendicants, circumstància aprofitada per Turmeda per fer una crítica dels costums relaxats dels franciscans i els dominics.
Una altra variació introduïda per Turmeda respecte a la font àrab és la profecia que l'Ase recita al final de l'obra. Aquest fragment és l'única part de la Disputa que podem llegir directament en català, donat que es conserva en un recull de profecies.
Malgrat tots els canvis realitzats per Turmeda, moltes planes de la Disputa de l'Ase no passen de ser un plagi literal de la Disputa o reclamació dels animals contra l'home. Sembla una ironia del destí el fet que haguem de llegir en la traducció francesa del 1544, o en les retraduccions catalanes del segle XX, una obra que, presentant-se com a original, en la seva major part és una traducció d'un apòleg àrab.