Pocs artistes han deixat constància de les tribulacions de la seva vida de manera tan gràfica com Vincent van Gogh (1853-1890). Durant els seus últims cinc anys de vida va realitzar més de quaranta autoretrats. El mostrat aquí, tal com confirma la bena, va ser pintat poc temps després d'haver sofert una crisi nerviosa. Pocs artistes han deixat constància de les tribulacions de la seva vida de manera tan gràfica com Vincent van Gogh (1853-1890). Durant els seus últims cinc anys de vida va realitzar més de quaranta autoretrats. El mostrat aquí, tal com confirma la bena, va ser pintat poc temps després d'haver sofert una crisi nerviosa. En 1888, Vincent es va mudar a Arles, en el sud de França, i va convidar a Paul Gauguin perquè s'unís a ell. 

Van Gogh desbordava entusiasme en aquella època perquè confiava formar amb Gauguin el nucli d'una nova colònia artística. però l'arrogància de Gauguin i el fràgil estat mental de van Gogh van resultar una combinació desastrosa, i dos dies abans de Nadal els artistes es van barallar. Vincent va treure una navalla d'afaitar i Gauguin va fugir. Només i desesperat, l'holandès es va tallar el lòbul de l'orella esquerra i li ho va enviar a una prostituta local. van Gogh va estar un mes ingressat en un hospital. Quan li van donar l'alta va pintar dos autoretrats sorprenents en els quals mostrava la gravetat de la ferida. La principal preocupació de l'artista era tranquil·litzar al seu germà. <<Creo...que el retrato te explicarà mejor que una carta como me van las cosas>>

Resulta significatiu que van Gogh triés representar un gravat japonès del mont Fuji en el fons: la raó és que aquestes acolorides imatges li agradaven molt, la qual cosa indica que estava recuperant l'optimisme <<Envejo als japonesos l'extrema claredat... del seu treball>>, va escriure una vegada, <<Dibuixen una figura amb quatre pinzellades, amb la mateixa facilitat...que et cordes l'abric.>>