Ava Gardner
Ava Lavinia Gardner (Brodgen, Carolina del Nord, 24 de desembre de 1922 - Londres, Anglaterra, 25 de gener de 1990 va ser una actriu estatunidenca nominada als Premis Oscar i considerada una de les grans estrelles cinematogràfiques del segle xx. Bellesa llegendària, deessa de la pantalla, cara d'àngel; glamourosa; va tenir marits famosos; va fer amb freqüència de dona fatal; es deia d'ella que era "l'animal més bell del món".
Ava Gardner va ser un de les estrelles de Hollywood més belles. Es va casar i es va divorciar tres vegades d'estrelles de la capital del cinema: Mickey Rooney, Artie Shaw i Frank Sinatra. Va ser la benjamina d'una família de grangers conreadors de tabac. Es va mudar a Hollywood en 1941, on després de cinc anys d'aparicions en pel·lícules de la sèrie B, va fer de tot. Va estar perfecta com Kitty Collins, la temptació del cinema negre en The Killers (1946), on li dóna a Burt Lancaster tal pagament que ni es resisteix al seu assassinat. Desgraciadament, no li van oferir immediatament treballs molt interessants. La contractaven pel seu físic de deessa, com en One Touch of Venus (1948), i va aparèixer entre les caixes de bombons de Show Boat (1951). A Pandora y el holandés errante (1951) va realitzar la seva interpretació més completa, com a dona temptadora i conflictiva que porta als homes a la ruïna però somia amb reunir-se amb James Mason a l'altra vida. Gardner brilla a La comtessa descalça (1954) com estrella que segueix les passes de Rita Hayworth, però controlant els seus dimonis personals i professionals.
Es va mudar a Espanya després de divorciar-se de Frank Sinatra, i moltes de les seves pel·lícules posteriors les va fer a l'estranger. El seu glamur fràgil i embriagador encaixa bé en aquells ambients mundans, com Fiesta (1957), L'hora final (1959) i La nit de la iguana (1964). Està meravellosa com a bruixa en el film de poca difusió The Devil's Widow (1970), i també va apreixer alguna vegada amb poca rellevància a Terremoto (1974) i a El pas de Casandra (1976).
El 1968 es traslladà a Londres y passà els seus últims anys quasi en reclusió. Va sofrir una apoplexia en 1989 que la va deixar prostrada en llit. El seu tercer marit, Frank Sinatra, va ser qui es va ocupar de totes les despeses mèdiques.
Millors papers a ...
Regina Roma (1982); The Sentinel (1977); El pas de Casandra (1976); Terremoto (9174); The Devil's Widow (1970); La nit de la iguana (1964); Set dies de maig (1964); 55 díes a Pekín (1963); L'hora final (1959); Fiesta (1957); La comtessa descalça (1954); Mogambo (1953); Show Boat (1951); Pandora y el holandés errante (1951); One Touch of Venus (1948); The Killers (1946).
REFERÈNCIES: 501 Estrellas de cine, de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo. pàg. 316, text de Kim Newmann (ISBN 978-84-253-4265-3)





