Entre els compositors italians de la primera meitat del segle XVIII, Benedetto Marcello (1686-1739) representa un cas atípic i digne d'interès. Igual que el seu compatriota i coetani Tomaso Albinoni, era un aristòcrata de la Venècia dieciochesca, la Venècia del Carnestoltes i de Giacomo Casanova que podem  conèixer a través de les vedute de pintors com Canaletto, Francesco Guardi o  Pietro Longhi.

Curiosa mescla de musico i literat, polític i patrici, el seu caràcter mordaç i satíric contrasta amb la seva faceta piadosa, respectivament reflectits en els seus escrits crítics i en els seus poemes religiosos. Benedetto Marcello va néixer l'1 d'agost de 1686 en la capital adriàtica, vuit anys després que Vivaldi, sent el menor de tres germans que van destacar per les seves activitats artístiques. Ja en 1701 es va publicar una col·lecció de dotze Concerti a cinque stromenti, llibre prevalc, dels quals resulta difícil separar els seus propis dels del seu germà Alessandro Marcello, menys conegut que ell, com també succeix amb el Concert per a oboè en Re menor, atribuit a Benedetto en data encara propera.

En 1707, al mateix temps que cursava els seus estudis en Dret a Florència, va escriure un tractat amb el títol de Teoria musicale ordinata alla moderna pratica, que no va veure la llum pública. En aquesta obra el seu autor es mostra partidari de l'antiga tradició erudita de l'estil polifònic rigorós, recurs d'altra banda molt corrent en els pedants tractadistes de l'època.

A la seva tornada a Venècia, i després d'haver exercit l'advocacia, va entrar a formar part del Suprem Consiglio dei Quaranta, càrrec que va ocupar durant catorze anys. A l'any següent va publicar els seus Canzoni madrigalesche ed arie per camera a due, a tre ed a quattro voci, i en 1720 el pamflet Il teatro alla moda, o sia metodo sicuro e facile per ben comporre ed eseguire le opere italiane in musica, en el que ridiculitzaba els usos musicals del seu temps, especialment els referents a l'òpera. El seu paisà Antonio Vivaldi era el que més malparat en surtia en aquesta crítica, i es desencadenà una polèmica considerable de rivalitats locals.

Però fou en 1724 quan Marcello va començar a publicar l'obra que li donaria major fama: el Estro poetico-armonico, musicalización de salms amb textos de Girolamo Ascanio Giustiniani. A l'any següent, trobant-se a Roma, va rebre l'encàrrec de compondre una Serenata per a la cort de Viena, que es va representar el primer d'octubre de 1725, prova que el seu nom havia traspassat els límits del seu país.

Al maig de 1728 Marcello va contreure matrimoni amb una pagesa, a qui havia sentit cantar una nit en compañia del seu amic i col·lega Baldassare Galuppi. Més o menys a partir d'aquesta data la seva religiositat va començar a manifestar-se de forma accentuada, donant origen a la gran quantitat de poemes piadosos que d'ell es conserven, el més important dels quals és L'universale Redenzione, malgrat que va restar inacabat. 

De 1730 a 1737, va ser nomenat per la República provveditore (governador) de la ciutat de Pola, passant posteriorment a Brescia amb el càrrec de camarlenc, on va morir el 24 de juliol de 1739.

A més d'aquest ipo de literatura, s'han conservat altres obres musicals de Marcello: Sonates per a teclat, per a flauta i per a violoncello, les òperes Arianna i La fede reconosciuta; els Oratoris Gioas, Giuditta e Il trionfo delle poesia, i deverses obres de música religiosa, així com llibrets d'òpera. Potser el major interés actual d'aquest músic es trobi, malgrat to, en la seva faceta de crític i de polemista, en la que es mostra molt més original que altres compositors de l'escola veneciana del últim Barroc. 

CRONOLOGIA:

1686 - Neix l'1 d'agost a Venècia.

1703 - Intensos estudis musicals fins 1705.

1708 - Apareix a Venècia el seu Opus 1.

1711 - Es dedica a la carrera de Dret.

1717 -  S'editen les seves primeres obres.

1720 - escriu un opuscle satíric, Il Teatro alla moda, fidel reflex de les costums i vid teatral d'una época.

1724 - Comença a publicar-se la seva millor obra, els Salms de David, amb text segons una traducció de Gustiniani.

1725 - Rep l'encàrrec des de Viena d'una Serennata dramàtica per l'aniversari de Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

1727 - Composa el seu melodrama Arianna.

1728 - Cap a aquesta data sofreix un tètric accident (una tomba s'obre sota els seus peus), que canvia el seu caràcter i el de les seves obres.

1730 - Governador de la ciutat de Pola fins 1737.

1738 - Camarlenc a Brescia. 

1739 - Mor a Brescia el 24 de juliol.

REFERÈNCIES: Clasicos Inolvidables. Editorial Planeta De-Agostini, S. A. Barcelona, Volum I. pàgs. 11/12. (ISBN 84- 239-3771-9)