Britten va estudiar composició amb Frank Bridge, John Ireland i Arthur Benjamin, al Royal College of Music de Londres. També va ser un excel·lent pianista: va acompanyar al tenor Peter Pears en els seus recitals i algunes vegades oferí concerts clàssics en el festival d'Aldenburg (Suffolk), que ell mateix fundà el 1948. La seva primera obra editada, una sinfonietta per a orquestra de cambra, va ser composta en la seva etapa escolar; a continuació se li va sol·licitar música per a pel·lícules i partitures per a les peces de W. H. Auden, Christopher Isherwood, JB Priestley i Montagu Slater. Va deure el seu primer èxit internacional a les seves Variacions sobre un tema de Frank Bridge, per a orquestra de corda, presentada en el festival de Salzburg en 1937. Es descobreixen en ella mordaços fragments de paròdia, que ja apareixien en la suite per a orquestra Vetllades musicals (pastitx de Rossini) i que es troben de nou en les variacions sobre un tema de Purcell, titulades The Young Person's Guide to the Orchestra. Britten va escriure molt, i va abordar tots els temes, a part de la simfonia; només la Sinfonia da Requiem (1940) i la Cello Symphony (1964) són obres purament orquestrals; els dos concerts, per a piano i per a violí, són composicions de joventut (1938/39). En general, Britten es deixa inspirar per les paraules. Va escriure una dotzena de cicles d'òperes, algunes compostes bastant lliurement com Let's make an opera (1949) i Curlew River (1964), unes altres en tres actes com Peter Grimes (1945) o Midsummer Night?s Dream (1960). Britten va adquirir la seva celebritat amb l'òpera, contràriament al que va ocórrer amb altres compositors anglesos. No va escriure oratoris en el veritable sentit del terme, però cert nombre de cantates, sagrades i profanes, i el gran War Requiem, escrit per a la inauguració de la catedral de Coventry en 1962, mostra el seu profund gust per les paraules i la seva habilitat a emprar-les. La major part de les seves melodies estan agrupades en cicles; estan preses d'Arthur Rimbaud, Miguel Ángel, John Donne, Hardy i W. H. Auden. La més coneguda és Serenata, per a tenor, corno i entenimentades (1943); i els seus Canticles són grans cantats per a solista. Va compondre sis melodies sobre textos xinesos per a veu i guitarra, reservant el piano per a l'acompanyament dels cants populars anglesos i francesos. Britten --com els mestres de capella del segle XVIII-- escriu per a circumstàncies precises i artistes determinats. Així doncs, algunes de les seves òperes van ser compostes per a la English Opera Group, del qual era un dels fundadors. La major part de les melodies van ser estrenades per Peter Pears, la Cello Symphony i la Suite per a violoncel per Mstislav Rostropóvitx; les melodies amb acompanyament de guitarra estaven escrites per a Julian Bream, i les melodies preses d'Aleksandr Puixkin per a Galina Vixnévskaia. Per la cinquè centenari de la Universitat de Basilea, Britten va compondre la Cantata Academica. Exposà la seva estètica musical en un discurs pronunciat als Estats Units el 1964, quan rebé l'Aspen Award (discurs publicat per Faber a Londres).