Bonsom de Barcelona (jutge)
A les darreries del segle X i a les primeries del segle XI apareix a Barcelona un jutge anomenat indistintament, en forma llatinitzada, Bonushomo o Homobonus, o sigui Bonhom, en català. D'aquest nom patronímic ha sortit el cognom Bonsom, Bonsoms o Bosom. Com que de la forma llatinitzada Homobonus no en coneixem cap correspondència en català popular, é spreferible d'anomenar-lo en l'altra forma, Bonushomo, la correspondència de la qual és un cognom força estès a Catalunya.
Bonhom és l'autor d'una compilació jurídica anomenada Liber judicum popularis. Aquesta compilació va encapçalada per un pròleg, la part original del qual, si n'hi ha, és poc considerable. El mateix jutge en va escriure dos bells exemplars, amb molt lleugeres variants, l'un per al monestir de Ripoll i l'altre, segurament, per a la biblioteca episcopal de Vic. Bonhom, a més de jutge, era un excel·lent cal·lígraf i un mitjà il·luminador de còdexs.
L’anomenat còdex de Cardona del Liber judicum popularis apareix ben elegant i ornamentat. És, avui, el primer llibre il·luminat, de mà catalana, que té data precisa i procedència escrita. Les Bíblies de Roda i Ripoll, manuscrirs més interessants que el còdex de Bonhom per a l’estudi de la miniatura catalana. No estan datades amb precisió. Els historiadors diuen que aquestes bíblies pertanyen a la segona meitat del segle X. Tanmateix, Wilhelm Neuss, en un estudi especial, dedueix que són de principis del segle XI. La florida artística que revelen les miniatures de les Biblies esmentades i les ornamentacions del Liber judicum popularis concordava amb la florida científica, literària i política del país. Les il·luminacions conegudes de Bonhom només tenen caràcter ornamental; no hi ha en el dit còdex ni una sola figura, ni un sol capet. La mà de Bonhom, no sembla pulcra en el dibuix: hi ha una certa grolleria que sembla filla d’una mà incorrecta, més que descurada; però fora d’això, com invenció, es creu que el nostre il·luminador conegut pot posar-se al costat dels que pintaren a l’estil irlandès. El cercle de la capçalera del Llibre VII mostra tot l’enginy propi d’un mestre. Els colors són els del temps: vermelló, groc i blau. Aquesta combinació és sempre harmoniosa.
Sembla que Bonhom es formà en l’escriptori del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Era ell, probablement, l’escrivent Bonushomo levita que apareix en un document de permuta de béns entre el dit monestir i Gersenda, de l’any 987. A partir d’aquesta data, abunden els documents en favor del monestir de Sant Cugat redactats per Bonushomo; l’últim correspon a l’any 1024. Com a nota curiosa, mereix citar-se l’excusa que Bonhom dóna per les superposicions i correccions de lletres que féu en un document del 991, on fa constar que l’escriu mort de son: <<quia ocupati erant oculi mei somno et palpebre mee dormitatione.>>
A partir de l’any 988, Bonhom apareix actuant com a jutge, precisament en un plet relatiu a Sant Cugat del Vallès. Van equivocar-se, doncs alguns erudits en dir que Bonhom era un mer copista.
De la composició del Liber judicum popularis i dels documents judicials en què intervé Bonhom, es pot dir que la seva cultura jurídica era fonamentalment visigòtica. El text de la llei visigòtica o Forum judicum contingut en aquest còdex ha estat qualificat d’un dels més autèntics qui ens han tramès les dites lleis.
Bonhom es relacionà amb Santa Maria de Ripoll i utilitzà la biblioteca d’aquest monestir. Les fonts directes principals del pròleg confeccionat per Bonhom són: el Sententiarum de Sant Isidor i la Geometria de Gisemund, segons el manuscrit ripollès, la qual és al seu torn una compilació a base dels escrits dels antics gromàtics o agrimensors. Aquests extractes de textos d’agrimensura tenien una finalitat pràctica. <<Disposant el monestir de Ripoll de territoris vastíssims i veient créixer més cada dia els seus dominis, és clar que s’havia de trobar precisat a pensar en l’agrimensura i sovint també en la defensa dels límits de les seves propietats>>. Per l’interès que aquest compendi presentava per als jutges, Bonhom el tingué en compte quan confeccionà el Liber judicum popularis.
L’al’ludit pròleg no és un treball original de Bonhom, qui no feu altra cosa sinó reunir diversos fragments extrets d’altres textos, formant un petit tractat adreçat als jutges. Solament un tros, la font directa del qual ha pogut ésser trobada, fou potser redactat per ell: és el paràgraf que en el còdex de Cardona segueix immediatament a l’encapçalament. En aquest còdex consta que Bonhom el redactà a precs de Sindered, per a instrucció dels jutges.
Wilhelm Neuss sembla no creure en la identificació, feta per d’altres cal·lígrafes de Bonhom, autor dels còdexs al·ludits, i l’escrivà i jutge de Barcelona del mateix nom. Però s’ha confirmat amb la identificació de la lletra per part d’altres historiadors que és la mateixa persona.
Del manuscrit ripollès del Liber judicum, deien qui el van poder veure, que era <<un còdex molt complet i escrit amb gran luxe i netedat>>. El fet que a la biblioteca de Ripoll hi hagués, de procedència exterior, el manuscrit del Liber Judicum redactat per Bonhom, i que una altra copia d’aquest manuscrit anés destinada, segons sembla, a la biblioteca de Vic, fa pensar en una certa activitat industrial dedicada a la transcripció de textos jurídics, que devia produir-se a Barcelona, i es probable que l’administració eclesiàstica preferís proveir-se dels dits textos acudint als qui s’hi dedicaven per ofici, que no fer-los arreglar en el seu propi escriptori.
Aquesta suposició podrà ésser o no plausible; però no veiem pas que pugui justificar-se en el cas dels manuscrits del Liber judicum. El fet que Bonhom, jutge, confeccionés el seu compendi a precs d’un altre personatge i cal·ligrafiés i ornamentés ell mateix els dos exemplars no s’avé amb la hipòtesi d’una activitat industrial a què es dediqués per ofici. D’altra banda, s’ha remarcat que Bonhom utilitzà, per a la confecció del seu Liber judicum popularis, uns manuscrits de Santa Maria de Ripoll. I això és motiu per preguntar-nos si va fer-hi una estada a fi de confeccionar el Liber; de manera que aquest treball apareix fet expressament, i no pas com un producte de la hipotètica activitat industrial centralitzada a Barcelona.