Masia que encara conserva  molts dels elements típics de l'època. El cos principal, orientat a migdia, té dues vessants i coberta amb teules àrabs. La portalada principal d'entrada té el portal rodó i adovellat per peces cairades d'obra cuita. Al seu costat s'hi troba, molt reformat, un pou. A la mateixa façana hi veiem dues portes més, segurament per l'entrada d'estris del camp. A la part de dalt, tres finestres que donen llum a la sala i habitacions. No pot faltar-hi un rellotge de sol, encara que amb els signes de les hores esborrat.

Adossada a aquesta antiga masia, el segle XIX es va construir un altra habitatge. El carener és horitzontal a la façana principal. Les seves parets estan formades per pedres de riera i trossos de maó intercalat. En el primer pis, on hi trobem els dormitoris, hi veiem tres obertures amb petits balcons; a sobre, tres petites finestres pertanyen a les golfes. 

La masia, com la major part d'aquestes cases, té un gran barri, tancat per diferents cossos d'edificis davant la casa, com la zona del trull, galliners, una bassa d'aigua i corts per bestiar. Hi han tres grans portes de sortida, cobertes amb teules i de dues vessants. La més gran dóna a migdia en front de l'era, que té una forma circular, enrajolada i encara ben conservada. Al seu costat hi ha un porxo amb coberta de dos aiguavessants, sobre embigat de fusta.

En la part central, una columna quadrada d'obra aguanta la biga principal de fusta. Molt a prop hi trobem una part de terra dedicada a l'hort i, curiosament, aquest està envoltat per una paret formada per pedres i còdols, que, un sobre l'altre, arriben a una alçada de gairebé un metre i mig. Antigament aquestes zones de conreu es protegien així per a què els animals, ni de nit ni de dia, no es mengessin les hortalisses. A prop d e l'hort hi ha una bassa per a poder regar.

Al darrera de la casa, està situat l'antic celler amb algunes botes, muntades sobre bancades de fusta, una antiga premsa i d'altres estris emprats en temps de verema. En una de les sales s'hi guarda un antic banc de fusta. A la part del darrera del respatller, hi ha el nom del propietari i l'any --Jaume Arimón, Pagès: 1799--. És el clàsic banc que els propietaris del terme tenien dins de l'església en el que s'asseien els components de la família. Avui, l'actual propietari l'està restaurant amb la mateixa qualitat de fusta en què va ésser construït ja fa molts anys.

La masia conté en el seu entorn bona terra de conreu, zones que havien estat de vinya i oliveres i a prop, el bosc, del que els avantpassats es nodrien de llenya per mantenir el foc i donar calor a les nits d'hivern.

En el pergamí que es conserva a la mateixa masia, datat l'any 1429, hi trobem l'anotació en què <<l'abat del monestri de Sant Cugat, dóna a Ramon Arimon, el mas Arimon, donant d'entrada dos sous i pel pagament anual d'una quartera de blat, un altra de civada, un quart d'oli, un parelle de capons i un altre de gallines i 7 diners.>>

D'aquesta manera tal i com va passar a les altres masies del terme, aquells primers estadants, a l'edat mitjana, van roturar els erms i posant les terres en conreu, a la vegada que van anar bastint la casa i les dependències, durant els segles següents. Aquesta masia ha estat habitada i treballada des d'aleshores sempre per la mateixa família, encara que el cognom d'aquesta ha canviat dues vegades degut a l'existència de pubilles.

REFERÈNCIES: QU4TREPINS. Associació Cultural. Les Masies de Palau-solità i Plegamans (nº. 16). Text i dibuixos del mestre Manel Zorrilla. Pàgs. 27 a 31 (Dipòsit Legal: B 15.549.1991)