A la llinda d'unes finestres del primer pis veiem escolpit l'any 1678, cosa que ens dóna l'orientació per establir la data de la primera construcció; per altra banda, a la llinda de la finestra central, corresponent a la part alta. Les golfes, hi ha la inscripció 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. Aquesta data ens assenyala l'època en la qual s'hi afegí la part alta, prenent el conjunt de la masia la forma dita basilical.

Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, que tenen distints treballs. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampits. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronela. S'hi aprecia una motllura d'imposta.

A la part baixa tenim dos portals d'arc rodó de mig punt formats per dovelles. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana.  Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. Abans de la restauració, feta entre els anys 1988 i 1991, hi havia un mur de còdols i ruble que envoltava el pati davanter de la casa, amb una porxada rectangular sota d'una porxada de dues vessants. A la llinda d'una de les finestres centrals hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades (una alabarda i una espècie d'alfange (segle XVI) i amb la data 1678. Esteve Busquets i Molas, en el seu llibre Plegamans, una història de deu segles, referint-se a la masia, escriu textualment: <<Hom assegura que hi havia hagut una capella, avui convertida en pallissa; i potser sigui cert, puix que la Parròquia posseeix un calze que segons la tradició pertanyia a un sacerdot que hi hagué a la cas. Igualment havia posseït una casulla, malmesa durant la revolta del 1936>>. A la Parròquia de Sant Genís es gurada un calze que ha estat ben estudiat per mossèn Joan Roca en el seu llibre El calze de Plegamans, joia de l'orfebreria catalana del renaixement, i que deduïm que el podem datar del segle XVI; en aquesta calze hi ha uns relleus on podem veure les mans enllaçades, simbolitzant la Parròquia de Plegamans, i un sant Genís, així com floratures semblants a la flor de lis; i tenint en compte que al costat de la masia hi ha un carrer amb el nom d'<<Hort del Rector>>, denominació del lloc que s'ha conservat fins els nostres dies, podríem fer una hipòtesi i pensar que a la casa hi vivia un clergue, i que aquest encarregà a un orfebre de Barcelona la confecció d'un calze...Quan a les restes de la casulla, es conserven actualment a la mateixa parròquia.

Restauració:

Després de la restauració, la masia de Can Cortès és la seu social d'una sèrie d'entitats culturals, que a part del casal d'Avis, fomenten la coneixença de la mateixa història del poble, com són el mateix Museu Parròquial de Santa Maria de Palau-solità, i vetllen per les tradicions, com són, un taller de manualitats (puntes de coixí, costura), cursets de català, col·leccionisme, escacs, Ball de Gitanes, etc...També hi ha unes petites sales per les seccions del Consorci de Normalització lingüistica, Quaders QU4TREPINS. Cal destacar la importància que va tenir la Biblioteca Municipal fina a la inauguració de la Nova l'any 20024. En moltes ocasions en el seu auditori s'hi fan concerts i conferències, així com exposicions d'obres d'art.

En resum, que la masia continua la seva tasca, abans allotjan famílies de la pagesia i ara acollint les inquietuds culturals del poble.