La seva antiguitat és provada, tant per les característiques de la seva construcció com per les ressenyes històriques que ens queden dels seus propietaris fundadors, ja que el cognom Grau el trobem l'any 1515 en un fogatge de Palau-solità i es repeteix en un llistat de noms de caps de casa elaborat l'any 1552. 

La masia presentava un caràcter típic de la casa Catalana, com és la teulada amb dues vessants amb suau inclinació i un carener perpendicular a la façana, i coberta amb teula àrab amb un petit ràfec. Com d'altres cases de la rodalia, les parets, amb restes d'arrebossats, ens mostren un parament de pedres sense escairar, segurament de la propera riera. Està orientada cap a migdia, i en la porta d'entrada, de forma rectangular i amb llinda de fusta, es podia apreciar un emmarcat de pedra.

Les obertures eren petites i de mides diferents: només la central del pis, la de sobre la porta d'entrada, presentava en les pedres de l'emmarcat i sota la llinda unes formes arrodonides.

Actualment la masia ha desaparegut, només en queden trossos d'alguna paret, ja que ha quedat absorbida per l'àrea industrial d'aquesta zona i està dintre dels terrenys d'una fàbrica. Després de quatre segles de poder contemplar el seu entorn de terres de conreu i sentir dintre d'ella al batec de la vida dels que la van construir pedra a pedra, i de les següents generacions que es recolliren sota la seva teulada, ara la masia ha desaparegut. Només en queden el nom i el record...