Can Malla (Palau-solità i Plegamans)
Can Malla (Palau-solità i Plegamans)
La Masia de Can Malla fou construïda cap a l'any 1770 per Anton Malla. Es troba ubicada cap al nord del poble, en el sector anomenat Carrer de Dalt i a pocs metres de la carretera de Caldes de Montbui a Barcelona. L'últim propietari en Jaume Malla la va haver de vendre por motius de salut. Va restar abandonada algun temps fins que la va adquirir l'Ajuntament el qual la té cedida a l'Associació Pessebrista de Palau-solità i Plegamans, associació que l'anat endreçant i ara fa força goig. 
A més dels clàssics diorames i pessebres nadalencs, tot sovint si fan ballades de sardanes  a l'era del davant  de la masia.

Aquesta masia té teulada amb dues vessants i disposa d'una distribució interior molt típica de la clàssica masia catalana, amb l'entrada principal que comunica amb la cuina a l'esquerra i amb el menjador a la dreta. Al fons l'escala d'accés al pis de dalt. on es troben tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta on hi ha un petit balcó. A la part baixa dessota de l'escala hi ha una porta que donava a fora, al darrera de la casa, on hi havia una comuna. En el costat esquerre una porta donava pas a la cort del cavall. Curiosament, el cavall entrava pel portal principal, i, travessant la sala, passava a la seva cort. Enfront de la porta de l'estable n'hi ha una altra que comunicava amb el celler. En aquest lloc hi havia un gran cup, per al vi; també hi havia hagut una premsa muntada damunt d'una pedra de grans dimensions i pes (detallada a part). En la seva època no hi devia faltar la bota del racó...

Davant la casa hi havia el pou (avui anulat), i a la part esquerra, enfront de l'era, el porxo, actualment molt refomat i convertit en garatge. Molts antics porxos on es guardaven els carros i els estris del camp, avui s'han convertit en lloc d'aixopluc de cotxes... Els acmps han desaparegut, i s'han convertit en peces de museu.

Sortosament en Jaume  Malla va conservar molts documents que formen part de la història d'aquesta casa, com ara escriptures de comptes, actes matrimonials, notes de censos...Guardava en una petita llibreta amb tapes de pergamí, retall d'una pàgina d'algun cantoral antic, on amb paper molt bast i amb una lletra molt menuda, estan apuntats els pagaments dels censos de molts anys; un dels més antics data de l'any 1798. És molt curiós veure que dins del preu censal expressat amb lliures, no i falten les <<dues gallines>>.
Information icon

Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones

Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.