La família Riera ja la trobem inscrita en un fogatge fet l'any 470, sota el nom d'un tal Bernat Riera; més tard, en el segle XVI i amb data de 1552, figura entre els noms de caps de casa el d'<<en Riera>>, i retrobem encara el mateix nom de llinatge en èpoques posteriors, fins els segles XVII i XIX.

Quan al seu aspecte, la masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic, conserva la forma de la vessant de la teulada nord; a la part esquerra, a partir del carener es veu ben clarament una important reforma de la casa, que va ser ampliada i amb dos pisos d'altura. Observant les restes de la part interior s'endevina perfectament que la masia tenia una teulada de dues vessants: la que es conserva, i l'altra, que devia anar des del carener fins a la distància on hi ha la xemeneia, on encara s'aprecien les pedres cantoneres.

Les parets són de pedra de riera, i les obertures de mides diferents. Les finestres de la façana, que corresponen a la part primitiva, són de forma rectangular, amb llindes i ampits polits, i la que s'obre damunt la porta d'entrada ostenta un anagrama de Jesucrist i la data de l'any 1575. La porta ès d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant la façana hi ha un pou que antigament es comunicava per mitjà d'una finestra amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua.

A la part del darrera es conserven encara uns cups. Actualment l'edifici està en molt mal estat, sense teulada, i en perill d'enrunament.

Al final del segle XIX la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bansells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centess quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees.

Amb els anys només n'està restant el record, de Can Riera; i encara, si es conserva és pel nom aue s'ha donat a la urbanització veïna: la de Can Riera.