Cecília o Cília de Cartellà, que és com se lacita en els documents, va ser educada al monestir; el més segur és que ingressés sent una nena. Era filla, probablement la més petita, de Blanca Creixell, senyora d'Hostoles i de Guillem Gaucerà de Cartellà, llinatges garrotxns. (1)

Va ser abadessa de Santa Maria de Valldaura des de molt jove, el seu abadiat va durar uns vint-i-cinc anys, des de 1315 fins al 1340, moment què el monestir es va dividir i separar per donar lloc a l'aparició d'un nou monestir, el de Santa Maria de Montbenet, situat a la vila de Berga, del qual també serà abadessa entre 1341 i 1345.

Cília, que vivia al monestir de Santa Maria de Valldaura des de nena, va seguir tot un procés educacional i preparatori que la va conduir a l'abadiat. De fet, malgrat que força vegades no era així, la seva trajectòria era la que s'esperava de tota aquella que arribés a ser abadessa de l'orde del Cister. L'any 1302 era cantrix, és a dir, mestra cantora, càrrec que va ocupar fins l'any 1305, en que consta com a sotspriora del monestir. L'any 1312, quan era sotspriora  i l'abadessa era Marquesa de Guàrdia (1300 - 1314), li va tocar viure una experiència compromesa. El mes de febrer l'arquebisbe de Tarragona va enviar el degà Ramon a fer una visita pastoral a Valldaura. Però les monges van argumentar que la visita no procedia, ja que <<no devien per arquebisbat fer la visita, segons un privilegi papal>>, document que li van ensenyar. El visitador va dir que l'escrit no era vàlid i que en virtut de la santa obediència i sota pena d'excomunicació, en el termini de vuit dies havien de presentar el veritable document. La qüestió es va quedar aquí, sembla que no hi va haver una segona visita, però el que quedava en evidència era l'enfrontament entre els bisbats de Vic i d'Urgell i l'arquebisbat amb els seus respectius llinatges. L'abadessa Marquesa ja no tronà a aparèixer en la documentació (cal dir que sempre actuà de manera indirecta) i tres anys després, el 6 d'octubre  de 1315, ja constava com abadessa Cília de Cartellà. 

De manera significativa, el primer document ens consta com a abadessa (6-10-1345) és un en què els homes del terme de Rotgers es declaren homes propis, quiets del monestir i concedeixen a l’abadessa Cília totes les accions, peticions civils, criminals contra els sots-vicaris de Berga i Berguedà en nom del rei. <<El patrimoni de la batllia de Rotgers sempre fou una font d’enfrontaments entre la vila de Berga, la família Portella i el monestir>>.(2)

Cília va fer tota mena de gestions, comprava, venia, bescanviava...Procurava de tenir els contactes convenients i, si calia, canviava de procuradors i batlles. Va ser una dona intel·ligent que s’esforçà per corregir i organitzar el patrimoni. Comprà amb l’avantatge, a més, que coneixia el monestir que regia i la seva comunitat. En vuit anys va canviar tota l’organització patrimonial i els seus càrrecs. A més, Cília representava un nou llinatge, els Cartellà, que era grat a l’orde, no debades havia estat gran benefactor dl monestir. Cal pensar que la presència  d’un llinatge o altre en un cenobi marcava moltes actuacions.

Quan feia una mica més de deu anys que era abadessa, va succeir una cosa que canviaria el curs dels esdeveniments, un fet que potser no tenia res de casual. El 18 de setembre de 1325, Constança de Portella, que des de feia un any era priora del monestir, va rebre un mandat del papa Joan XXII (1316 – 1334) perquè es traslladés al monestir de Santa Maria de Vallbona amb una altra monja que ella mateixa podia escollir. I en va fer constar el motiu <<Degut a la pobresa del monestir>>(3) Era aquest el motiu? O hi havia una altra causa oculta? Abans s’ha dit que Cília representava un nou llinatge i potser interessava que Constança que pertanyia al llinatge fundador i sempre dominant, els Portella, deixés pas al de Cília, els Cartellà.