Claudi Ptolomeu
Si avui sabem tantes coses de l'astronomia de l'antiguitat és gràcies a Claudi Ptolomeu (85-165 dC).
Al llibre Almagest, aquest savi d'Alexandria va compilar totes les aportacions que havien fet els seus predecessors en la matèria.
Convençut que la terra era el centre de l'univers, com no podia ser d'altra manera, sent que el gran Aristòtil ho havia establert, Ptolomeu estava obsessionat a identificar els estels que recollien els llibres d'astronomia que havia aconseguit arreplegar a la Biblioteca d'Alexandria. Va redactar el que s'anomenaria Hè Megalè Syntaxis (Gran sintaxi) -més conegut amb el seu nom àrab, Almagest-. Ja havia classificat una quarantena de constel·lacions, una bona base, sens dubte, per fer interpretacions astrològiques pròpies, cal tenir present que, llavors, astronomia i astrologia es consideraven una mateixa ciència.
El que més el fascinava, però, era comprovar com, ni que fos molt poc, els estels es movien! Les constelacions quedaven capgirades, a l'hivern, respecte de l'estiu. Quina lògica seguien? A base de fixar els astres en dibuixos del firmament, nit rere nit, va acabar predient alguns dels seus passos.
Poc es podia pensar Ptolomeu la repercussió que tindria en el futur la seva gran aportació. No debades, el 1922, la Unió Astronòmica Internacional va fixar en 88 les constelacions en les quals es divideix el cel. La meitat ja les havia catalogat Ptolomeu a l'Almagest.
El context
El pas de la simple observació a l'estudi i la catalogació dels estels van fer-lo els sumeris, fa més de quatre mil anys: van ser els primers a agrupar-los en constel·lacions. Mentre les classificaven van observar que hi havia astres que es movien de manera independent de la resta: eren els astres que els grecs van anomenar planetes ('errants').
El personatge clau
Astrònom i matemàtic d'origen grecowgipci, Ptolomeu (85-165 dC) va fer aportacions cabdals en l'ambit de l'òptica, de l'astronomia i de la geografia. En aquest darrer camp, és l'autor d'un conegut mapa mundi titulat Geografia, on la terrasurt representada en forma d'esfera.
Les conseqüències
El seu afany per calcular les posicions dels astres el va dur a elaborar un model matemàtic per predir-ne els moviments i, per exemple, saber quan es produiria un eclipsi. To i l'error de base de considerar la terra el centre de l'Univers, els seus principis --tramesos gràcies als àrabs-- van ser vàlids fins el segle XVI.