Victima de les circumstancies de l'época que li va tocar viure, l'abadessa Constança de Peguera es va rebel·lar contra la imposició reial de convertir el monestir en un cenobi de clausura. L'any 1493, la comunitat de monges de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, com la majoria dels monestirs femenins, es va veure afectada per l'anomenada reforma del cardenal Gonzalo Jiménez de Cisneros --per l'obligació d'imposar la clausura que privava les monges d'una llibertat i autonomia que el regim feudal havia afavorit-- i va obligar-les a defensar els principis establerts per l'esperit i la legislació que els eren propis. En aquest aspecte, l'abadessa Constança demostrà una gran valentia, ja que la seva aferrissada protesta li comportà el retir del seu càrrec abacial i la presó. 

D'acord amb la política unificadora del rei Ferran que aplicava d'acord amb la seva esposa Isabel, la reina de Castella, no en va tenir prou amb amb la mesura del tot rebutjada pel regne que li era propio d'imposar la Inquisició castellana (a la corona catalano-aragonesa ja n'hi havia d'inquisició, però molt més tolerant), sinó que també es va immiscir en els quefers dels monestirs, tot al·legant una relaxació en els costums. De ben segur que això devia ser cert, prò no amagava les veritables intencions, que eren dotar-se de totes les eines que li fossin útils per a la unificació i el control de tots els regnes de la Península. 

La situació es va agreujar quan el 19 de març de 1493 els Reis Catòlics van obtenir una butlla atorgada pel papa Alexandre VI per la qual el monestir benedictí de Montserrat acceptaria les observances valisoletanes (El monestir seria governat per un prior biennal --igual que els altes monestirs observants, llevat del de Valladolid, que era trienal -- i restaria unit a la congregació de Valladolid. Només tres monjos de la comunitat montserratina estigueren d'acord a observar les observances val·lisoletanes, però des de Valladolid vingueren una dotzena de monjos, acompanyats del prior general fra San Juan de Luz, que nomenà primer prior biennal fra García Jiménez de Cisneros el 28 de juny de 1493 i es perd així per a la Congregació Claustral aquest monestir -santuari tan preuat) inclosa la del vot de clausura perpètua.

Per aplicar la reforma als monestirs femenins del Principat, els Reis Catòlics havien nomenat visitadors Juan Daza, degà de Jaén, i el franciscà fra Miquel Fenals, el 4 de novembre de 1493. Les monjes benedictines, no els van acceptar, segurament perquè no pertanyien al seu orde. Des de Saragossa, la reina Isabel, va donar tot el seu suport als visitadors: (Quanto a lo que dezis de la abadessa de san Pedro, devéys continuar vuestro proceso fasta la privación, y tenerlo ansy fecho fazernolo saber) (1) Les monges, però, no eren fàcils de convèncer. Rebutjaven la clausura estricta que prohibia el total contacte amb l'exterior. Incluía el torn, es a dir, l'obertura a una paret que permet passar objectes d'un costat a l'altre sense que es vegin les persones . La reina Isabel en adonar-se del rebuig de les monges, el 10 de març de 1494 va permetre que no s'imposés el torn ja que altres monestirs no en tenien, però al cap d'uns quans dies, concretament el 23, conjuntament amb el rei va canviar d'opinió i va modificar als visitadors.  

<<Nos parece que en San Pedro se deve poner torno y aunque vos hovimos scripto que no se devia poner en el dicho monasterio, agora que havemos sabido que lo tienen las otras de la misma religión, nos parece que es bien que se ponga en el... salvo si a vosotros otra cosa os paresçiere; lo que fizierdes nos parece por bueno [...] Quanto a lo otro que dezís de la abadesa de San Pedro, vos dezimos que, si está de continuo en rebeldía y contumacia, la devéys privar y encomendar la administración a una monja del mismo monasterio, qu paresciere más hábile para ello, fasta tanto se provea abadesa [...] y también la forma que ternà en el regimiento la monja a quien encomendarselo la administración, porqué si fuere tal qual deve, se le dé el abadiadgo>>(2)

Gracies a una carta de Ferran II al seu lloctinent de Catalunya, Juan de Lanuza, del març de 1494, sabem que <<la abadesa y monjas de San Pedro y Valldoncella perseveran en su dureza e obstinación, e no quieren obedescer a los dichos visitadores y en denegación de nuestras preheminencias reales, a fin de exitar al publo contra ellos en grande deservicio de Dios y nuestro>>. Amb la qual cosa el rei manà al lloctinent que es fes complir la seva voluntat.

Els visitadors, el cap dels quals era Daza, van deposar del càrrec  l'abadessa Constança de Peguera el 4 de juny de 1494 i la van recloure a casa d'un germà, una manera com una altra d'empresonar-la i tenir-la vigilada. Atesa la seva condició de noble, però, calia tractar-la amb consideració.

Tanmateix, el 18 d'octubre del mateix any, els reis van manar als visitadors que l'¡abadessa fos ingressada interinament al monestir de Montsió. Aquell dia mateix, el rei Ferran escrigué al seu ambaixador de Roma, el bisbe de Badajoz, tot dient-li <<que las monjas de San Pedro y de algunos otros monasterios de la ciudad quedan muy enojadas y descontentas por haberles quitado aquella tanta profanación enque contra Dios e su regla vivían>>. I li demanà que les apel·lacions de les monges les remeti a l'arquebisbe de Messina i al bisbe de Catània(3) i ordenà també a l'arquebisbe citat que revisés la sentència de deposició de l'abadessa de Sant Pere de les Puelles.(4)

S'acordà finalment d'enviar al monestir de Sant Pere benedictines reformades que no estaven però, sotmeses a la congregació de Valladolid. Aquestes monges venien de Burgos (els reis les havien demanat a l'arquebisbe burgalès). Hi va anr Isabel Manuel, priora del monestir de Tórtoles de Esgueva, i quatre més escollides per l'esmentada priora, provinents d'eltres monestirs burgalesos. El 15 de febrer de 1495, els reis ho van notificar a les monges de Sant Pere, tot demanant-los que les rebessin amb caritat. (5)

Després d'un període d'intenses turbulències, Constança de Peguera tornà a ocupar el seu càrrec abacial i durant un temps, l'abadessa Constança es va poder ocupar d'altres quefers més amables, com ara encarregar al pintor Ferran de Carmargo el decorat del retaule de Sant Benet. Això va passar el 18 de gener de 1496.

Però la pressió dels Reis Catòlics i la seva política de reformar els monestirs va continuar sense treva. L'any 1497 es va celebrar el capítol provincial  a Sant Pau del Camp, que ja s'havia celebrat l'any anterior a Sant Pere d'Osca, on es van donar una sèrie de normes per redreçar la vida comunitària que anaven encaminades a restringir la llibertat monacal.

Constança de Peguera ocupà el seu càrrec fins l'any 1504 i va ser succeïda per Elisabet d'Ivorra. Posteriorment, Sant Pere de les Puelles i els altres monestirs, l'any 1588, van patir noves imposicions sobre la clausura arran del Concili de Trento.(6)

REFERÈNCIES: (1) ACA. Reg. 3611, f28 r., citat per Zaragoza Pascual,  op. cit;(2)  Aca. 3611, f61 r, Vegeu García Oro, 285,  citat per Zaragoza Pascual,  op. cit;(3) ACa. 3811, f89 r-v, f90 r-v. Vegeu García Oro, 309, 311,312,315; (4) ACA. Reg. 3611, f30r-v; Reg. 3811, f92v-93;(5) Aca. Reg. 3006, f-203 r-22r.;(6) Celebrat en períodes discontinus entre 1545 i el 1563.