Pieter de Hooch (1629 - 1684) va viure durant un període de temps relativament curt a la ciutat de Delft, però la seva obra d'aquells anys continua sent la més famosa. De Hooch va prendre classes amb el paisatgista Nicolaes Berchem (1620-1683, potser a la localitat natal de Berchem, Haarlem, i no hi ha documentació de la seva estada a Delft fins a 1652). En aquesta època, Delft floria com a centre artístic, i va donar naixement a un nou gènere de pintura arquitectònica, basat sobretot en l'obra innovadora de Gerard Houckgeest (h. 1600-1661), Emanuel de Witte (h. 1617-1692) i Hendrick van Vliet (h. 1611-1675). Tot i que influït fins a cert punt per les elevades dinàmiques de perspectiva d'obres arquitectòniques, De Hooch va desenvolupar un estil personal, una síntesi d'interiors domèstics, patis i jardins, dins un marc arquitectònic ben definit.

Va pintar sovint escenes que detallaven la vida holandesa quotidiana amb realisme exemplar. Aquest és un dels dos quadres que l'artista va realitzar utilitzant la mateixa composició arquitectònica, la qual cosa suggereix que el pati va ser pres de la vida real, i de fet la placa que es veu sobre l'arc ha sobreviscut, i se n'ha seguit el rastre fins a l'Hieronymusdael Cloister de Delft.

Aquest va ser un dels quadres que es van vendre a la prestigiosa subhasta de P. de Smeth van Alphen el 1810. Des d'aquell moment, De Hooch va gaudir cada vegada de més popularitat. La seva influència pot apreciar-se en obres des de Hendrick van der Burgh (h. 1627-1699) i Jan August Hendrik Leys (1815-1869), fins a Jean-François Millet (1814-1875) i Richard Parkes Bonington (1802-1828).