Aquest espectacular mural s'ha considerat durant segles com un a de les millors pintures del món, potser la màxima expressió del seu creador, Leonardo da Vinci (1452-1519), La transcendència del qual en el l'Alt Renaixement italià fou de primeríssim orde. La genialitat de Leonardo resideix en una mescla de curiositat i inventiva que es va estendre a les arts i les ciències. L'Últim Sopar és la sintesis perfecta del seu talent. Situada i concebuda amb intel·ligència, l'obra domina des de les altures la paret nord del refetor del convent de Santa María. Cada vegada que les monges s'asseien a menjar, Crist i els seus dotze deixebles irradiaven la seva presència espiritual cap a les piadoses comensals de sota.

Leonardo subratlla subtilment el rang de Crist dins del grup, conferint a la seva figura una grandària lleugerament major i retallant-la en la llum de la finestra. Al mateix temps infon dramatisme a l'escena triant el moment en el qual els deixebles pregunten a Crist quin d'ells el traicionarà. A cada deixeble se li atribueix una reacció reveladora de la seva personalitat, sense recórrer al simbolisme que tant practicaven els pintors de la època.
Leonardo va pintar el mural amb una tècnica que li permetia treballar-lo com un tot, en comptes d'haver d'anar acabant cada part, com era la norma en el fresc tradicional.

Per desgràcia, l'obra va començar a deteriorar-se molt aviat perquè la tècnica era menys duradora. La seva audàcia d'experimentador, al costat de les seves innovacions en la composició, la llum i la perspectiva, expliquen --entre moltes altres coses-- la preeminència de Leonardo da Vinci, que ha perdurat a través dels segles.