Estudiant de pintura a París, el pintor finlandès Gunnar Berndtson (1854-95) exposava amb regularitat en el Saló de l'Acadèmia de Belles Arts de París. Berndtson plasmava gairebé sempre temes de gènere, sobretot interiors elegants i escenes campestres de vegetació frondosa. Estiu combina el paisatge finlandès i la vida burgesa del segle XIX. Aquesta visió romàntica d'un dia d'estiu assolellat contrasta amb la realitat de la vida finlandesa en aquella època, predominantment agrícola i amb llocs encara sumits en la pobresa.

L'humor lànguid del quadre parla de la vida de la classe alta, i de les seves possibilitats de passar el temps sense fer res. En la major part del camp, els mesos es dedicaven al cultiu i la sembra. Fa l'efecte que la figura femenina ha estat interrompuda pel noi de la barca quan estava llegint, o tal vegada es tracta d'una mare o mainadera afectuosa. L'atenció al detall és impecable; es veuen roques sota l'aigua, el boirosos sol de l'estiu es reflecteix en la superfície del llac, i els plecs de la roba de la figura central són complexos i realistes.

La reputació de Berndtson es troba una mica eclipsada pels seus contemporanis, inspirats per un nacionalisme incipient i que van promoure la idea d'una nació finlandesa mitjançant el seu art. Artistes com Akseli Gallen-Kallela (1865-1931) pintaren la vida rural empobrida i temes la epopeia nacionalista, el Kaleval. Més que oferir un comentari sociopolític, Berndtson, un autèntic pintor de saló, celebra la roba bella i els paisatges tranquils.