La fil·loxera aparegué a França l'any 1863. Fins aleshores, a Catalunya només es coneixia l'oídium com a malaltia de la vinya, la qual malaltia, com que s'havia presentat a mitjan segle al país veí, havia promogut la venda dels vins catalans. La destrucció de les vinyes franceses a causa de la fil·loxera des de 1865 revalorà també el vi de Catalunya, en provocà l'augment i la demanda i originà que els camps catalans es convertissin en grans vinyes, les quals esgotaren ràpidament les possibilitats del terreny. Els ceps envaïren, doncs, el litoral i el pre-litoral del país i també el svessants del Pre-pirineu, on obligaren els pagesos a fer matjals per tal de retenir-hi la terra; les vinyes s'estengueren no tant sols als terrenys plans de secà, sinó també als regadius del Llobregat, ocuparen turons, ermots i terrenys boscats i fins i tot feren recular les terres sembrades. Els guanys assolits A Catalunya amb la producció vinicola reforçaren l'economia general i consolidaren el benestar dels viticultors.

Però, a la fi, la fil·loxera també aparegué a Rabós d'Empordà l'any 1879 i començà a destruir, a poc a poc, les vinyes de Catalunya. L'insecte arribà al Maresme l'any 1882, al Penedès l'any i887 i dos anys després ja era al Priorat. L'estrall que produí el flagell en avançar per Catalunya, tot i les mesures amb què hom mirà de combatre'l, fou momentàniament irreparable. Els terrenys dels vessants muntanyosos foren abandonats i tornaren a ermotar-se d'una manera ja irreversible. Segons dades de Jaume Vicens Vives, indrets sencers es despoblaren, com fou el cas de les Gavarres, i d'altres comarques més riques, com el Penedès i el Priorat, sofriren una gran disminució d'habitants; del cens de 1890 al de 1900, el Priorat perdé el 25 per cent de la població (unes dues mil persones), que emigrà a Barcelona o a Amèrica.

Ja des de 1863, quan la fil·loxera sorgí a l'altra banda dels Pirineus i envaí ràpidament la meitat de França, els entesos s'adonaren tot seguit que no es tractava pas d'una altra de les malalties que solien afectar les collites, sinó que era quelcom més seriós; el flagell arribava a matar el cep i destruïa del tot les vinyes per on pasva. També observaren que el perill de la contaminació persistia si hi replantaven ceps. Els perits agrònoms descobriren que la fil·loxera era un petit insecte groguenc que penetrava a les parts tendres de les arrels dels ceps i, podrint-les, les matava.

La fil·loxera envaí igualment Suïssa i Prússia (1874), Hongria (1875) i Württemberg (1876), i el 1878 fou localitzada a Espanya en una petita zona de Màlaga. L'any 1879 la fil·loxera ja era a Catalunya i, aquest mateix any, també penetrà a Itàlia. 

Josep Iglésies ha explicat que la invasió de la fil·loxera a Catalunya només pot ser comparada amb la commoció agrícola de la revolta remença del segle XV. La invasió de la fil·loxera fou catastròfica per a les vinyes, i si pensem que el conreu dels ceps era el predominant i estava en ple apogeu al camp català, no cal dir que la pagesia es trobà immergida en una crisi total, que arribà al moment culminant els anys 1892 i 1894, crisi que cal emmarcar en el context de la crisi agrícola europea provocada pel desenvolupament del sistema capitalista a nivell mundial. Altrament, en l'aspecte social, la fil·loxera desvirtuà el paper colonitzador i equilibrador del sistema contractual de rabassa morta i inicià un conflicte social d'una gran importància.