Milos Formen ha dirigit nombroses pel·lícules sobre personatges rebels, excèntrics i iconoclastes. Alguna, com Algú va volar sobre el niu del cucut  (1975), que li va valer el seu primer Oscar al millor director, i L'escàndol de Larry Flynt (1996), enfronten als marginats amb l'autoritat institucional i plantegen a l'espectador les seves opinions socials i morals.
Després d'impulsar el nou cinema txec amb pel·lícules com Els amors d'una rossa  (1965), es va traslladar als Estats Units en els anys seixanta. Va irrompre amb força a Hollywood amb Algú va volar sobre el niu del cucut, que va escombrar en els Oscar. L'argument converteix a Randle Patrick McMurphy, un delinqüent de pa sucat amb oli, en un heroi anti-sistema.
Li va succeir una decebedora adaptació de Hair (1979), èxit teatral dels anys seixanta. Formen ja havia intentat fer una versió cinematogràfica d'aquesta obra en arribar als Estats Units, però no va aconseguir els seus drets fins molt després que el musical hippy perdés gran part del seu impacte. Ragtime (1981) és un retrat eclèctic de la societat estatunidenca de principis del segle XX centrat en la potent història de Coalhouse Walker fill, que busca justícia en un món de blancs. Encara que Formen va aconseguir convèncer a perquè realitzés una interpretació fascinant, la pel·lícula no va collir un gran èxit de taquilla.
Forman va aconseguir un altre gran èxit amb Amadeus (1984), que li va valer el seu segon Oscar al millor director. Aquest biopic va suposar la volta de Forman a casa, ja que el rodatge es va realitzar en el seu Praga natal. La seva facilitat per a les caracteritzacions provocatives va oferir al públic una mirada aguda i insòlita sobre Mozart (Tom Hulce), així com sobre els personatges corrents que li envoltaven, destacant la interpretació que F. Murray Abraham va fer d'Antonio Salieri, guardonada amb un Oscar.
Milos Formen també va col·laborar en el programa de cinema de la Universitat de Columbia des dels anys setanta. Va continuar realitzant pel·lícules i escrivint guions, encara que cap de les seves últimes obres va aconseguir la glòria de les anteriors.