Francesc Eiximenis viatjà continuament durant els seus estudis. Ell mateix parla de les seves estades a Oxford, París, Colònia, Avinyó, Roma i Tolosa del Llenguadoc, on va graduar-se en Teologia.

El rei Joan el Caçador, conegut pel sobrenom de <<l'Amador de la Gentilesa>>, s'interessà per la vida i l'obra de Francesc Eiximenis i, a instàncies del monarca, va començar la gran enciclopèdia d'<<El Crestià>>, en la qual hi treballà durant cinc anys. altres treballs el separaren d'aquesta primera gran obra però, inacabada i tot constitueix una fita de la literatura catalana. A València acabà el segon llibre i el dotzè d'<<El Crestià>>; d'aquí prové la seva devoció a la capital del Túria.

Eiximenis escriví la <<Doctrina compendiosa de viure justament e de regir qualsevol ofici públic lleialment e diligent>>.

La mateixa reina Maria de Luna, muller de Martí I l'Humà, el distingia tant per la seva saviesa i devoció, que el nomenà confessor i marmessor seu i en agraiment Francesc Eiximenis li dedicà una obra, Scala Dei, que és un petit tractat sobre moral i teologia. El Papa Benet XIII d'Avinyó, el 1407, el nomenà Patriarca de Jerusalem, i un mes després bisbe de Perpinyà, ciutat en la que hi mori el 1409.

Francesc Eiximenis fou, potser, el més fecund dels escriptors catalans medievals. La seva <<Vida de Crist>> fou traduída al castellà i al francès, i encara existeixen versions castellanes del seu <<Llibre dels àngels>>.

L'obra de pensador  i de tractadista polític de Francesc Eiximenis és el fruit més assaonat de tota la literatura teològico-política medieval.

REFERÈNCIES: Patufet. Revista Infantil i Juvenil. any 4, segona època, Barcelona, 1 de gener 1971, pàg. 8, text de Lluís Gassó i Carbonell.