Cal explicar que la regla dictada per Urbà IV permetia la possessió de bens en comú, disposició que anava del tot n contra de l'esperit creat per la fundadora de l'orde Santa Clara d'Assís. 

 Francesca de Saportella (o ça Portella), pertanyia a un llinatge vicarial i de magnats que va prendre el nom del castell de la Portella, dit també fins al segle XI de Frontanyà, al comtat de Berga. Això per part de pare, Bernat Guillem de saportella, baró de Lluçà i la Portella, perquè per la banda de la mare era filla d'una Pinós. Sibil·la, pertanyent a una família igualment patrícia. En concret Sibil·la era germana de la reina Elisenda de Montcada i de Pinós.

Neboda doncs de la reina Elisenda, Francesca va ser la segona de les abadesses de Santa Maria de Pedralbes, en succeir l'abadessa Sobirana d'Olzet(1) (1327-1336). Va estar al capdavant d'una comunitat de trenta-sis dones. Són anys molt durs que van haver d'afronar la pesta negra que tingué el seu punt àlgid l'any 1348. La comunitat de Pedralbes va patir força pèrdues. (2)

Al voltant del claustre es van construir uns petits espais per l'oració individual d'algunes religioses durant el dia. Cada cel·la es decorava en funció del gust i les possibilitats econòmiques de la monja  que la utilitzava. Francesca de Saportella tenia bon gust i no li mancaven possibilitats, i va escollir el mestre Jaume Ferrer Bassa, que en aquell moment era pintor reial, perquè decorés la seva cel·la --la que avui es coneix com a capella de Sant Miquel--, amb la recreació d'escenes religioses. L'abadessa Francesca devia comptar amb el vistiplau de la reina Elisenda, que encara vivia.

Les pintures que es conserven íntegrament constitueixen un monument de valor incalculable per al estudi dels primers passos de la pintura catalana. El contracte és de l'any 1345 i l'original es conserva a la mateixa cel·la en un quadre penjat al peu de les pintures. Ferrer Bassa era un pintor molt estimat a la seva època i reunia alhora les condicions de pintor de retaules (i de parets en el cor de Pedralbes) i d'il·luminador o miniaturista de llibres.

Les pintures de Ferrer Bassa emplene per complet els murs de la cel·la <<omplint sos quatre murs de misteris de goig, de olor y gloria, y d'angels, y de sants, en 1345, de modo que eixes son lesprimeres pintures de Pedralbes>>.(3) L'artista fins i tot aprofità els marcs de les obertures per representar escenes de la vida de Jesús.

El poder adquisitiu de l'abadessa era notable. Gaudia de servei i d'esclaves,(4) que com ja hem dit abans era un fet freqüent a l'època. Una abadessa successora de Francesca va manumetre <<per amor de Déu>> una esclava que havia estat de l'abadessa de Saportell. 

REFERÈNCIES:

1 - Provenia del monestir de Sant Antoni. Coneixem elnom de les primeres dones que van poblar Pedralbes gracies al document qu es va annexar a la contraportada del Llibre de la Regla (AMP. llibre de la Regla, R/25). A més de Sobirana d'Olzet, eren Francesca saportella, Constança Soguera, Alamanda de Mansoliu, Saurina de Jonqueres, Constança de Vilardell, Dolça Lulla, Constança Fivillera, Constança de Molins, Margarida de Bonvilar, Maria Lulla i Serena Fivillera. No és atzar que fossin dotze, ja que la idea era reproduir en la fundació la imatge dels dotze apòstols.

2 - Anna Castellano i Tresserra, a Pedralbes a l'edat mitjana. Història d'un monestir femení (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1998), fa relació de les monges difuntes del 13 de juny de 1348 fins al 7 de juliol de 1350: Blanca d'Era, Sança Nagera, Antigona Maellera, Alamanda de Canovas, Serena Alota, Blanca de Croses, Valença Olivera, Elisenda Marcera, Margarida Ricarda, Elisabet Storga, Brunissenda de Castellet, Serena Fivillera, Constança de Fonollet, Agnès Campassa, Margarida Cervellon, Constança Fivillera, Elisenda de Malla i Saurina de Jonqueres.

3 - Eulàlia Anzizu, Fulles històriques del Reial Monestir de Pedralbes, Barcelona-Sarrià, Estampa de E. Xavier Altés, 1897.

4 - Segons sor Eulàlia Anzizu, el monnestir de Pedrlbes devia comptar fins a la darreria del segle XV amb una quarentena d'esclaves.