Després de la mort d'Henry Purcell a finals del segle XVII, Anglaterra es va quedar sense figures destacables en el camp musical i van ser compositors estrangers els que al llarg de tot el segle XVIII van marcar en aquest país el gust i l'evolució en els seus diversos aspectes:  Giovanni Battista Bononcini en l'òpera, Georg Friedrich Händel en la música religiosa, i 
Giuseppe Sammartini i especialment Francesco Geminiani en la música instrumental.

Geminiani va néixer a Lucca (Toscana) el 5 de desembre de 1687. Era fill d'un violinista de la capella palatina local. Aviat va passar a Milà per a ampliar els seus estudis amb Carlo Ambrogio Lonati. A Lucca va exercir després com a violinista en la Capella de la Signori. En 1711 va marxar com a primer violí a Nàpols on va entrar en contacte amb Alessandro Scarlatti. S'Ha dit que abans de passar a aquesta ciutat potserva estudiar a Roma amb Arcangelo Corelli. però no existeix evidència d'això. En qualsevol cas la veritat és que Geminiani, més que Händel, va ser l'encarregat de transmetre a Europa, i especialment a Anglaterra, el gust per l'estil corellià.

Poc després de la seva arribada a Londres en 1714, Geminiani va publicar, en 1716, el seu Op. I: una col·lecció de Sonates per a violí i continu provechando l'èxit de què gaudia l'Op. 5 de Corelli. Altres successos dignes d'esment de la seva vida londinenca són el seu nomenament com a director de la Philo Musicae et Architecture Societas Apollinis, una espècie de germanor artística maçònica, i el seu empresonament per deutes de negocis, resolt gràcies a la intercessió del comte d'Essex.

En 1731 aparegué la que hauria de ser la seva obra teòrica més important i transcendental: The Art of playing the violin; i en 1732 la primera sèrie de Concerti grossi, en la qual segueix la tradició seriosa i contrapuntística de Corelli, excepte pel que fa a la distribució dels instruments entre ripieno (farcit, massa orquestral) i concertino (petit grup de solistes). En lloc del trio de solistes clàssic de les obres de Corelli, Geminiani prefereix un quartet, i així integra laa viola dins del concertino, excloent-la del ripieno.

A l'any següent d'aquesta publicació, Geminiani es va traslladar a Dublín en gira de concerts. En 1740 va passar per París, i va tornar finalment a Londres en 1741. Entre 1749 i 1755 va actuar com a concertista a París, on va veure així mateix representat en 1754 el seu ballet La fóret enchantée. Mentrestant havia publicat ja la majoria de les seves Opus: dues col·leccions de Sonates per a violí, Op. 4 (1739) i Op. 5 (1746), així com els Concerti grossi (1743). Totes les seves obres posteriors (Sonates en Trio, Sonates per a violoncel i per a teclat) no són més que arranjaments o re elaboracions de les seves obres anteriors, de manera semblant a els Concerti grossi a partir de Sonates per a violí i Sonates en Trio de Corelli, servint-se de l'èxit de les composicions originals.

Amb aquest espiritu comercial de Geminiani es relaciona la gran quantitat d'obres teòriques i de la seva divulgació per a aficionats que d'ell es conserven. Altres obres didàctiques seves són Rules for playing in taste in the Violin, German Flute, Violoncello and Harpsichord (1739), Guida Harmonica (1742), A Treatise of good taste in the Art of Music (1747), The Art of Accompaniament (1755), i The Armonical Miscellany (1755).  Totes elles són de gran valor per a conèixer el gust musical de mitjan segle XVIII.

En 1759 Geminiani va tornar a Dublín per a visitar al seu deixeble Matthew Dubourg, mestre de capella en la capital irlandesa, i allí va morir el dia 17 de setembre de 1762. 

L'estil de Geminiani ja era acadèmic en la seva època, i pel la estètica corelliana va arrelar en la conservadora Anglaterra fins al punt de suposar un llast que va fer retardar l'entrada del Classicisme en aquest país respecte a la resta d'Europa. Però el mèrit indiscutible de Geminiani resideix, potser, a haver divulgat la tècnica violinística italiana a través dels seus alumnes i dels seus escrits teòrics, que van aprofitar per igual els tradicionalistes i els renovadors.

CRONOLOGIA

1687 -  Neix a Lucca el 5 de desembre.

1706 - Intensa activitat com a violinista i director de l'orquestra del Teatre de Lucca fins el 1710.  

1711 - Primer violí i director en el Teatre de l'Òpera de Nàpols fins 1714.

1714  - S'estableix a Anglaterra

1733 - Viu a Dublín fins el 1740.

1749 - Segueix amb la seva costum de canviar de residència, instal·lant-se a París fins el 1755

1754 - Munta amb gran èxit, a les Tulleries, la seva peça fantàstica "El bosc encantat".

1755 - Retorna de nou a Londres.

1759 - Es nomenat director de l'orquestra del comte Charles Coote.

1760 - Fixa definitivament la seva residència a Dublín.

1762 - Mor a Dublún el 17 de setembre.

REFERÈNCIES: Clasicos inolvidables. Editorial Planeta- De Agostini. S. A. Barcelona. Volum I. pàgs. 7/8. (ISBN 84-395-3771-9)