Francesco Maria Manfredini, al costat de  Giacomo Antonio Perti  (1661-1756)  Domenico Alberti (1710-1740), tanca l'época més brillant de l'escola musical iniciada per Maurizio Cazzati (1620-1677) en la ciutat de Bolonya Ja es parla d'això quan es parla de Arcangelo Corelli, però cal recordar que, encara que aquesta és la més antiga de les diferents escoles del Barroc italià, Manfredini va saber conjuminar en la seva evolució de manera harmoniosa la tradició i la sobrietat córellianas amb la seva inventiva i originalitat de l'Escola Veneciana representada per  Antonio Vivaldi (1678-1741). Manfredini va néixer feia 1680 en Pistoia i aviat es va traslladar a Bolonya, on es va formar sota la guia de Perti i de  Giuseppe Torelli (1658-1709). En 1704 va entrar a formar part de la Accademia Filarmonica i va actuar ja en la célebrre orquestra de la basílica de San Petronio al costat dels compositors més famosos de la zona. També va arribar a ser primer violí en la Accademia dello Spirito Sant de Ferrara.

En aquest mateix any va publicar les seves primeres obres, els Concertini per Camera a violino o violoncelo o tiorba, Op. 1; i cinc anys més tard, el 1709 el seu Op. 2: las Sinfonie da xhiesa a due violini col basso per organo e una viola a beneplacito, con una Pastorale per il Santissimo Natale. En aquestes col·leccions Manfredini suggereix una subtilesa de denominació no gaire generalitzada: <<Concertino no implica una forma instrumental determinada, sino que es un término que sugiere un estilo da camera, mientras que <<Sinfonia>> suposa estil dona chiesa. Pel que respecta a la instrumentació, el Op. 1. consisteix en Sonates a sol (violí continu) i el Op. 2. en Sonates a Trio (dos violins i continu). El curiosos del cas és que, com ja es dona en alguns autors anteriors, les obres poden ser interpretades amb més o menys instruments segons les possibilitats materials del conjunt musical. Existeixen, fins i tot en el cas de l'Op. 2. veus subordinades que poden ser executades o suprimides ad libitum si fa falta. Cap a 1711 Manfredini es traslladó a la cort bavara de Maximiliano Manuel, on va poder contactar amb compositors com Agostino Steffani (1654-1728), compositor de Cantatas i música vocal, o amb Evaristo Felice dall'Abaco, compositor de música instrumental i deixeble de Corelli. Manfredini va romandre en Munic fins a 1727, i va anar durant aquest temps quan es pulicó a Bolonya la seva obra més important; els Concerti a due violini e basso continuo obbligato, e due altri violini, viola e basso di rinforzo ad arbitrio, amb una Pastorale per il Santissimo Natale (1718). Es tracta d'una recopilació de dotze Concerti grossi en estil netament boloñes, dins de la línia de Torelli, però en els quals ja es deixa sentir la influència de l'estil més modern (l'Escola Veneciana).

L'etapa final de la vida de Menfredini no resta encara gaire clara. Segons sembla va tornar a Pistoia, on va ser mestre de capella i on havia nascut el 22 d'octubre de 1737. El seu fill Vincenzo, que arribaria a ser mestre de capella imperial a Sant Petersburg. Vincenzo és principalment conegut per la seva obra Difesa della musica moderna e del suoi celebri esecutori (1788), en la que, polemitzant amb el jesuïta espanyol Esteban de Arteaga  i amb Giovanni Battista Martini, defens la teòria de l'evolució històrica en la música, coincídint amb els punts de vista progressistes d'Antoni Eiximeno i Pujades. 

Francesco Manfredini morí ocupan el modest i poc brillant càrrec de mestre de capella de la seva ciutat natal l'any 1748. 

CRONOLOGIA:

1688 - Neix a Pistoia;

1703 - Fins aquesta data, després d'haver estudiat a Bolonya el violí amb Giuseppe Torellii composició amb Giacomo Antonio Perti, es el primer violí en l'Accademia dello Spirito Santo de Ferrara;

1704 - Treballa a San Petronio, de Bolonya, fins 1711, i es nomenat membre de l'Accademia Filarmonica;

1719 - Composa  per Bolonya l'Oratori San Filippo Neri trionfante;

1727 - Fins aquest any és mestre de capella en la Cort del duc de Baviera i des de llavors fins la seva mort es director de la capella de la catedral de Pistoia, la seva vila nadiua;

1728 - Composa per a Bolonya el seu Oratori Tommaso Moro

1748 - Mor a Pistoia, deixant una obra en la que, a més delstítols citats també es poden destacar els Oratoris Il discacciamento dal Paradiso terrestre e il sacrficio di Jeftè, els Concertini per a camera a violino e violoncello o tiorba, Op. 1,i els dotze Concerti a due violini e basso continuo obbligato,  due altri violini, viola e basso di rinforzo ad arbitrio, Opus 3.  

REFERÈNCIES: Clasicos Inolvidables. Editorial Planeta De-Agostini, S. A. Barcelona, Volum I. pàgs. 9/10. (ISBN 84- 239-3771-9)