L'any 395, va morir l'emperador Teodosi, haven repartit l'imperi romà entre els seus dos fills: a Arcadi la part oriental i a Honori la part occidental. Les tribus barbres del nord i centre europeus aprofitaren la decadència imperial i, pels anys 406/407 p, passaren el Rin i el Danubi, que eren l'obstacle fronterer amb els pobles de franca civilització. Els invasors arribaren a Roma i als Pirineus, i el 409 les hordes entraren a la tarraconense  i acabaren amb el poder romà a Hispània.

Honori pactà amb un nucli dels invasors, els visigots. I àdhuc autoritzà la seva germana Gal·la Placídia que s'emmaridés amb el cabdill Ataülf.

Els visigots implantaren el règim monàrquic a Espanya, i Ataülf i Gal·la Placídia foren els seus primers reis i barcelona detingué la capitalitat del regne.

El governament d'Ataülf era marcadament pacifista, actitud combatuda per un sector cpitanejat per Sigeric, home molt ambiciós i que va organitzar una conspiració i l'assassinat d'Ataülf i dels seus fills.

Sigeric es va investir de rei i es proposà humiliar a Gal·la Placídia. En la diada de la proclamació va ordenar que la desventurada vidua figurés en el seguici, cavalcant un cavall negre i amb el gran afront d'ésser exhibida impúdicament. Vuit dies va regnar Sigeric, ja que va morir també occit. Gal·la Placídia va continuar presonera. El successor de Sigeric, Vàlia, va recomençar les relacions dels visigots amb Honori i deixà en llibertat Gal·la Placídia, qui es traslladà a Ravenna, al costat del seu germà, i uns anys després es va casar en segones núpcies amb Constanci. d'aquest enllaç matrimonial nasqué

Valentinià III. A la mort d'Honori i durant la minoriua d'edat del fill de Gal·la Placídia, aquesta va ocupar el soli imperial romà i féu una breu estada a Barcelona.

Gal·la Placídia va expirar a Roma l'any 450 i les seves despulles foren traslladades a Ravenna, i anys després al lloc del seu sepulcre s'erigí un monumental i magníficmausoleu, distingit com una meravella de l'art bizanti.

El pas dels primers reis gots a Barcelona, andàrie, mb les incidències històriques i llegendàries, va inspirar el gloriós poeta Àngel Guimerà a escriure la seva primera producció dramàtica: <<Gal·la Placídia>>.

Aquesta obra es presentà el 28 d'abril de 1879, en estrena prèvia a Barcelona en el Teatre Principal. L¡execució de l'obra va anar a càrrec de profesionals i aficionats. Entre els primers i figuraren Carlota de Mena i el seu marit Antoni Tutau, i entre els segons, el músic Carles Gumersind Vidiella i Esteba, el crític Josep Yxart i Moragas, els arquitectes Domènech i Montaner i Josep Vilaseca. L'obra va merèixer l'aprovació unànime dels afotunats espectadors, els quals prediren a Guimerà futurs éxits en  la dramàtica. El dia 8 de maig següent es féu l'estrena solemne al Teatre Novetats per la companyia Tutau-Mena.

El compositor català Jaume Pahissa convertí l'obra en òpera, després d'una revisió adaptable que féu el mateix poeta. El dia 16 de gener de 1913 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu. El personatge de Gal·la Placídia, el van interpertar Luisa Pièrrick; el de Lledia, la catalana Concepció Callao; Ataülf, Emili Sesona; Sigeric, el cantant Paccini. La crítica fou favorable a la producció lírica, elogià els intèrprets i especialment els artistes estrangers que s'ajustaren a la llengua catalana.

En la nomenclatura de les vies urbanes de Barcelona consta la memòria dels primers monàrques visigots; Ataülf, en un carrer de barri gòtic. I Gal·la Placídia en una plaça de la barriada de Gràcia. La ciutat comtal, amb gest cortès, ha recordat les figures dels primers governants visigots al nostre país.

REFERÈNCIES: Patufet. Revista Infantil i Juvenil. Any 2, segona época, nº. 6, pàg. 121. text de Josep Font i Solsona. Barcelona 14 de febrer de 1969