Gene Tierney era filla d'un venedor d'assegurances i d'una professora, i va tenir una educació privilegiada. En 1938 ja estava avorrida de la vida en societat i va decidir fer-se actriu. Va realitzar el seu debut a Broadway en l'obra What a life (1939). Va continuar la seva carrera com a protagonista glamourosa en la Fox. L'estudi la va llançar a la fama en el seu debut cinematogràfic en La venjança de Frank James (1940). Quan va sentir la seva pròpia veu en les pel·lícules, es va quedar commocionada perquè li sonava com la de <<Minnie Mouse>>, i va començar a fumar molt per a fer-la més greu. (Aquesta decisió va ser com una maledicció, ja que més tard moriria d'emfisema.) Va rebre una nominació a l'Oscar com a millor actriu per la seva actuació en Que el cel la jutgi (1945), un èxit enorme. Però com a millor es recorda a Tierney és en el seu paper de Laura en la pel·lícula del mateix nom (1944), a pesar que només apareix en la pel·lícula en fragments de records i com a retrat, abans del seu sorprenent retorn de la mort a meitat de la cinta. Va haver d'aparèixer sexy com la descalça Ellie May Lester en Tobacco Road (1941). Otto Preminger, el director de Laura, li va fou lleial i li va oferir bons papers en pel·lícules del gènere negre com Whirlpool (1949). Però la seva vida privada va estar afectada durant els anys 1940/50, Després de patir rubèola, va donar a llum un nen amb greus deficiències, la qual cosa li va produir una profunda depressió. Més tard va tenir un desgraciat romanç amb el futur president dels Estats Units,  John F. Kennedy i amb el príncep Ali Khan. Després d'un intent de suïcidi en 1957, la van ingressar en un hospital pels seus problemes mentals. Preminger li va oferir un últim cameo com a amfitriona de la societat de Washington en Tempesta sobre Washington (1962).