El 1433 ja era cavaller i el 1437 --aquest any la seva germana Isabel es casà amb el poeta Ausiàs March -- inicià una sèrie de <<lletres de  batalla>> contra el seu cosí Joan de Monpalau, a qui acusava d'haver trencat la promesa de matrimoni feta a la seva germana Damiata i d'haver-la deshonrada.  Martorell fou contesta pel seu oponent i l'intercanvi epistolar durà vuit mesos.  Com que les diferències entre ambdós només es podien resoldre en una batalla a ultrança, és a dir,  en un combat individual a mort, Martorell va buscar un jutge imparcial. A tal fi se n'anà a Londres i aconseguí que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptés de ser l'àrbitre del combat.

Martorell s'estigué a la Gran Bretanya entre el març de 1438 i el febrer de 1439, on conegué la vida opulenta de la cort anglesa, llegí diverses obres literàries que després el van influir i entrà en contacte amb molts cavallers i aventurers de tota Europa.

La intervenció de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, i del germà d'aquest, l'infant Enric impediren que la lluita entre els dos cosins es portés a terme. Monpalau no comparegué mai a Anglaterra i Martorell hagué de retornar. Damiata fou indemnitzada anys després.

A València novament, el trobem enmig d'altres conflictes, ara contra Jaume de Ripoll i contra el cavaller errant Felip de Boïl. El 1433 Viatjà a Portugal. L'any següent, a causa d'unes propietats que la seva família havia venut a Gonçal d'Íxer, comanador de Montalbà, tingué greus desavinences amb aquest personatge i el desafià a mort.  L'afer, en el qual fins hi tot intervingué el rei de Navarra, acabà, però, en mans de la justícia civil, que no donà la raó a Martorell i l'obligà a <<callament perdurable>>. És molt possible, segons Martí de Riquer, que a causa d'quest envitricollant assumpte fes un nou viatge a Anglaterra, el 1450. El 1454 es trobava a Nàpols on sembla que hi residi un any. El 1460 començà el Tirant. Morí el 1468, solter, es creu que a València però no esta documentat aquest fet.