Juliette Binoche, la més destacada actriu francesa contemporània, se sent tan còmode a França com en el Regne Unit o Estats Units, participa tan en pel·lícules serioses com comercials, i encarna rols que exigeixen un minimalisme i una naturalitat extremes, com una estrella a l'estil antic.
Binoche començà estudiar en el Conservatoire National Supérieur d'Art Dramatique de París. Binoche cridà l'atenció per primera vegada a Rendez-vous (1985), on interpretava un personatge sexualment provocatiu. Mauvais Sang (1986) la convertí en la musa del director Leos Carax, i La insostenible lleugeresa del ser (1988) demostrà que és una actriu capaç de treballar a nivell internacional. Emergí personalment il·lesa de l'immensament car film de Carax Les Amants du Pont-Neuf (1991), i sorprengué amb les seves interpretacions de Cathy Linton a Cims borrascosos (1992) i d'una enigmàtica dona fatal en la pel·lícula de Louis Malle Ferida (1992).
Però per sobre de totes les altres, fou la seva interpretació de jove vídua en el film de Krzysztof Kieślowski Tres colors: Blau (1993) la que demostrà la categoria de Binoche. Es tracta de una de les millors interpretacions del cinema actual, amb gran quantitat d'informació psicològica i emocional condensada, en els més mínims gestos i matisos de la parla. Inclús quan la càmera de Kieślowsk es limita a enfocar el seu rostre, Binoche resulta fascinant, i tot això sense el més mínim toc d'afectació o sensació forçada. El resultat fou una genuïna popularitat internacional, d'un tipus només conegut ocasionalment per les estrelles europees, que enllosà el camí que la conduí a l'èxit de taquilla com El pacient anglès (1996), amb la que guanyà un Oscar a la Millor Actriu Secundaria, i Chocolat (2000), amb la que guanyà una altra nominació a l'Oscar.