A finals del segle XIX, els pintors simbolistes reaccionaren contra els objectius naturalistes dels impressionistes i els seus contemporanis. En lloc de plasmar en els seus llenços la vida quotidiana, van preferir centrar-se en temes de misteri i de la imaginació. L'artista suís Arnold Böcklin (1827-1901) va ser una de les figures fonamentals d'aquest corrent. La imatge que recrea aquesta obra li va obsessionar durant anys. Va crear l'original en 1880 a petició de Marie Berna, l'espòs de la qual acabava de morir, però va acabar realitzant cinc versions del mateix tema. El títol del quadre el va suggerir el marxant d'art Fritz Gurlitt. A Böcklin no els agradaven els títols; al llarg dels anys, ho va denominar L'illa silenciosa, L'illa de les tombes, El lloc de quietud i, potser amb major encert, <<una imatge sobre la que somniar>>. Va evitar la representació precisa de figures sempre que li va anar possible, animant a l'observador a trobar el seu propi significat per a cada pintura, però l'origen de les seves fantasies solia trobar-se en la literatura clàssica. En aquest cas, per exemple, la imatge de la figura encaputxada que acompanya el fèretre recorda a Caront, el barquer que portava les ànimes dels morts al Hades. Des de l'època de la seva creació, el quadre va resultar tan evocador com el seu autor va pretendre, Així, per exemple, va inspirar una peça musical a Serguei Rakhmàninov; va fascinar a Adolf Hitler, propietari d'una de les versions; aparegué  en una pel·lícula de terror amb Boris Karloff i inspirà una interpretació moderna per part d'altre artista suïs, H.R. Giger, famós pels seus dissenys per a la pel·lícula 
Alien.