Es probable que Francisco de Goya y Lucientes (1764-1828) pintés la famosa maja desnuda per a Manuel Godoy, membre de la noblesa i primer ministre d'Espanya. Godoy posseïa diverses pintures de nus femenins que tenia penjades en un gabinet del seu ús exclusiu destinat a tal propòsit. La maja desnuda hauria semblat provocadora i pornogràfica si s'hagués mostrat al costat d'obres com Venus i Cupido de Diego Velázquez (h. 1650). El borrissol púbic de la model és visible (detall considerat obscè en l'època), i la baixa extracció social de la maca, juntament amb la seva postura descarada una miqueta exhibicionista, suggereix que el personatge és sexualment més accessible que les deesses tradicionals de l'art occidental.
No obstant això, aquesta dona és una mica més que l'objecte del desig masculí.
Potser Goya va retratar la nova actitud de l'espanyola de l'època i estava explorant el tema prohibit de la sexualitat femenina. La postura de la maca es complica a causa de la seva mirada desafiadora i als atractius tons carnals que diuen molt de la seva autonomia. Com va plantejar el crític d'art Robert Hughes: <<Es ella mateixa contra tot desafiament, atractiva certament, però sens dubte a la seva manera. No es una noieta dolça, un reclam passiu i receptiu de les fantasies masculines...Malgrat que nua (ho potser degut això), es la maja autèntica: dura, mordaç, de les quals no donen el seu braç a torçar.>>
En 1851, Goya va pagar un alt preu per haver violat un tabú. Fou interrogat per la Inquisició a proposit del quadre i posteriorment se li va retirar el títol de pintor de la cort.
Francisco de Goya
(1805|oli sobre llenç|95 x 190 cm|Museu del Prado, Madrid)
Uns anys després d'haver pintat La maja nua per al seu mecenes, Manuel Godoy, Goya realitzà una altra versió amb la mateixa model, vestida, en idèntica postura i escenari. No obstant això hi ha els qui opinen que Goya va emprar a diferents dones en totes dues pintures. Els majos i les majas, eren el que podria escriure's com a bohemis o estetes. Formaven part de l'escena artística madrilenya de principis de segle XIX i, encara que no eren rics, donaven una gran importància a l'estil i s'enorgullien de les seves vistoses vestidures i del seu domini de llenguatge.
La maja d'aquest retrat (per a alguns una gitana) apareix pintada amb un estil més solt, que correspon a l'última època creativa de l'artista. Si comparem La maja nua amb La maja vestida, aquesta última sembla menys pornogràfica o més real, en tant el vestit confereix major identitat al subjecte. A més, La maja vestida és més colorista i posseeix tonalitats més càlides que La maja nua. La maja vestida porta coloret, i el seu rostre és més delicat i bell en un sentit convencional, dada que posa en relleu la força austera de la seva homònima nua. Aquesta obra tan inusual potser servís d'astuta tapadora del retrat nu que tanta indignació havia causat a la societat espanyola, o pot ser que el seu propòsit fos ressaltar la naturalesa eròtica de La mjca nua instant l'espectador a imaginar la figura vestint-se.
La pintura de Goya, que tants pensaments suscita, va influir en nombrosos artistes sobretot en Édouard Manet i en Pablo Picasso, i en l'actualitat continua resultant fascinant.