La Primavera Àrab
La primavera àrab és el nom d'una sèrie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions polítiques dels països àrabs entre 2010 i 2011. Començà amb la Revolució de Tunísia, seguit per la revolució egípcia de 2011 i va portar a un efecte dominó a molts països musulmans.. Llevat de Tunísia on hi va haver un canvi de règim, en molts altres països va ser l'inici d'un període d'incertesa i inestabilitat
Mohamed Bouazizi tenia vint-i-sis anys quan es va immolar després de ser vexat per la policia. La seva mort va desencadenar una revolta popular que va fer caure el govern tunisià.
- En Mohamed es lleva a trenc d'alba per omplir de fruita el carret de venda ambulant. Surt de casa a dos quarts de nou i se'n va fins a la plaça principal de Sidi Bouzid, una ciutat perduda de Tunísia. Quan hi arriba, la policia li demana diners perquè pugui continuar venent. <<Corruptes!>>, pensa.
- Ell, com cada dia, s'hi nega, però ja comença a témer per la mercaderia. A vegades la hi tiren a terra, però avui van per la balança. En el forcejament, Feida, una funcionaria municipal, li dóna una bufetada. Després dos policies el colpegen a les cames i li requisen el carret de fruita.
- Desesperat, va a l'ajuntament per intentar recuperar-lo, però es burlen d'ell. Quan surt de l'edifici, no sap que fer. Que dirà a casa? Camina desolat quan la vista se li'n va cap un aparador amb bidons de benzina. En compra un de cinc litres i gira cua cap a la plaça. Quan arriba davant dels policies, se'l llença per sobre i encén un llumí.
EL CONTEXT
Malgrat les promeses de reformes constitucionals, Zine El Abidine Ben Alí governa Tunísia amb mà de ferro des del 1987, quan va assumir la presidència via cop d'Estat. Es fa reelegir tres vegades en eleccions en que no pot presentar-se cap altre partit, mentre acumula una riquesa descomunal. La censura l'empresonament arbitrari i les tortures als opositors són habituals.
LES CONSEQÜÈNCIES
En qüestió d'hores, milers de tunisians ja s'havien alçat, també a les poblacions de Kasserine, Gafsa, Thala, Douz, Tozeur...L'11 de gener el govern començava a donar senyals de nerviosisme. El 14 de gener, el dictador Ben Ali va marxar a l'exili mentre l'exèrcit una difícil travesia democràtica.
EL PERSONATGE CLAU
L'ara conegut com el pare de la revolució tunisiana, Mohamed Bouazizi (1984-2011), va perdre el pare quan tenia tres anys i va començar a vendre fruita als deu. Va intentar entrar a l'exèrcit. En ser rebutjat, va continuar amb la venda ambulant de fruita mentre estudiava avglès, francès i informàtica pel seu compte. Va morir el 4 de gener del 2011, dues setmanes després de calar-se foc en senyal de protesta.
EL DESENCADENANT
La immolació de Mohamed Bouazizi va desencadenar una revolta popular a Tunísia, que va provocar la fugida del dictador Zine El Abidine Ben Alí a l'exili de Jiddah (Aràbia Saudita, 19 setembre 2019 als 83 anys.
Dades
- (1987) 7 de novembre. Zine el-Abidine ben Ali deposa el president Habib Bourguiba al·legant <<raons mèdiques>>
- (2010 - 2011) 14 de gener El dictador tunisià, Ben Ali, fuig a l'exili mentre es registren protestes a Algèria, el Iemen i Jordània. Aviat n'hi haurà també a Mauritània, Oman, l'Aràbia Saudita, Palestina i el Marroc. I abans al Sàhara Occidental.
- 23 de gener. Comencen les protestes de Líbia, una situació que desembocarà en la intervenció de l'OTAN i l'assassinat de Mohamed al-Gaddafi a mans dels rebels.
- 25 de gener. Aixecament popular a Egipte, que abara amb els trenta anys de Hosni Mubarak al poder i deixarà el país en una greu situació d'inestabilitat.
- 26 de gener. Inici de protestes a Síria, quan un ciutadà d'Al Hasakah, Hasan Ali Akleh, es ruixa amb gasolina i es crema imitant el tunisià Mohamed Bouazizi. Comença una guerra civil que encara continua.
- 20-23 d'octubre. Tunísia celebra les primeres eleccions lliures des del 1956 i escull una assemblea constituent.
- (2014) 26 de gener. S'aprova la constitució tunisiana, redactada per l'assemblea constituent electa l'octubre del 2011.