La Primavera de Praga
(5 de març del 1968)
L'aixecament de la censura i la resta de reformes perseguien la democratització de l'Estat txec i l'obertura de la nació al món, objectius que van tenir el suport de gran part de la població txecoslovaca, però amb la brutal oposició de Moscou.
Alexander Dubček avança entre la multitud sense acabar-s'ho de creure del tot. Amb la supressió de la censura informativa que ha decretat, té la sensació, ara sí, que el seu <<socialisme de rostre humà>> ha triomfat. Era una de les propostes estrella del Programa d'Acció promèsa al gener, en assumir el poder, i que, no sense entrebancs, ha impulsat des del primer dia.
Tot anava molt de pressa. A més d'introduir una relativa liberalització econòmica, Dubček havia establert la igualtat entre txecs i eslovacs i havia permès el naixement de sindicats independents i la lliure creació de partits, sempre que acceptessin el model socialista, havia alliberat els presos polítics i havia establert el dret d evaga i la llibertat religiosa.
Eren les bases de la democratització del país, una democratització que Dubček veia tan necessària com ineludible. Mentre passejava, però, l'ombra de Leonid Bréjnev no deixava de voltar-li pel cap: ja ho acceptari, tot plegat, la Unió Soviètica?
EL CONTEXT
La desestalinització dels anys cinquanta va ser molt lenta, a Txecoslovàquia, presidida per Antonín Novotný, que no es decidi a rehabilitar les victimes de l'estalinisme. A la vegada, el país vivia una forta recessió econòmica perquè el model industrial que hi havien implantat els soviètics no funcionava.
El personatge clau
De família eslovaca, Alexander Dubček (1921-1992) va ser criat a l'URSS i va tornar a Txecoslovàquia el 1938. L'any 1968, va esdevenir primer secretari del Partit Comunista txec, però en va ser expulsat dos anys després, arran dels seus intents democratitzadors. El 1989 va ser designat president del Parlament txecoslovac.
Les conseqüències
El seu programa liberalitzador va ser avortat de manera sagnant per les tropes soviètiques del Pacte de Varsòvia, l'agost del 1968, i Dubček i cinc membres més del Presidium van ser segrestats per la policia soviètica d'ocupació i portats a Moscou, on <<se'ls va fer entrar en raó>>. Quan va tornar a Praga, Dubček va continuar reafirmant-se en els seus postulats democratitzadors des d'un discret segon pla polític.
Període
La Primavera de Praga va ser un període de llibertat política a Txecoslovàquia, durant la guerra freda, que va durar des del 5 de gener del 1968 fins al 20 d'agost d'aquell mateix any, quan el país va ser envaït per l'URSS.
1944 - 1948
El 21 de setembre de 1944. L'exèrcit Roig allibera Txecoslovàquia de l'ocupació nazi.
del 21 al 25 de febrer del 1948. Cop d'Estat comunista a Txecoeslovàquia, que tomba el president Edvard Beneš.
1967
Pel juny d'aquest any en el IV Congrés d'Escriptors de Txecoeslovàquia: un grup d'escriptors reclamen que la literatura no segueixi la doctrina del Partit.
1968
El 5 de gener d'aquest any, Alexander Dubček esdevé primer secretari del Partit Comunista txec i engega un programa de reformes socials, polítiques i econòmiques.
El 3 d'agost, l'URSS. l'RDA, Polònia, Hongria, Bulgària i Txecoeslovàquia signen la Declaració de Bratislava. La unió Soviètica expressa la intenció d'intervenir en un país del Pacte de Varsòvia si s'hi estableix un <<sistema burgès>>.
El 20 d'agost, 200.000 soldats i 2.300 tancs del Pacte de Varsòvia envaeixen el país i posen punt i final a la Primavera de Praga.
REFERÈNCIES: Sapiens; Història de la Llibertat 150 moments clau. Pàgs. 284/85 (ISBN 978-84-608-2911-9)
1989
El 26 de novembre d'aquest any. Alexander Dubček és escollit president del Parlament de Txecoeslovàquia, enmig de la Revolució de Vellut, que pren el poder al Partit comunista.