Fascinada per la saviesa mítica del rei salomó, la misteriosa reina de Saba va travessar un desert de tres mil quilòmetres fins a Jerusalem per conèixer-lo en persona, acompanyada de la seva cort i d’una immensa càrrega d’or, espècies i pedres precioses. El volia posar a prova amb un seguit d’enigmes. És una llàstima que la Bíblia no hagi recollit les endevinalles, però sembla que la reina va quedar satisfeta amb les respostes, i se’n va tornar carregada al seu torn de sumptuosos regals. 

L’escena és l’obra més ambiciosa de Lavinia Fontana, considerada la primera pintora professional d’Europa. Monumental i extraordinàriament detallat, els orígens del quadre han estat envoltats de misteri. De fet, com que no està signat, va estar atribuït força temps a 
Guido Reni, fins que els experts es van adonar que els rostres de les cortesanes són idèntics als retrats de dones nobles fets per Fontana. No se sabia tampoc la data de la pintura, fins que la restauració va revelar una inscripció a la base d’un rellotge que apareix entre el seguici de la reina, que la fixa al 1599.

La noblesa del segle XVI

A pesar que l’episodi se situa al segle X aC. La vestimenta dels personatges suggereix la cort italiana del segle XVI, i ja s’ha dit que moltes d’aquestes dones eren reals. Els reis bíblics també tenen nom i cognoms; després de moltes disquisicions, hi ha consens a identificar-los com el duc i la duquessa de Ferrara Alfons II d'Este i Margarida Gonzaga. Margarida va ser la tercera muller i l’última esperança de tenir un hereu; diversos detalls amagats en el quadre fan referència a aquest anhel. I la presencia abundant de perles dona suport a la identificació de Margarida; el seu nom en llatí, abans que indiqués el nom de la flor, significa perla. En definitiva, Lavinia Fontana fa servir el tema bíblic com un pretext per pintar la noblesa del seu temps, cosa que li servia per accentuar les virtuts morals de la seva clientela adinerada. 

Els missatges amagats ?

Al Renaixement, les perles eren les joies més valorades i simbolitzaven la puresa, a més del luxe i poder.

A Bolonya, cada família noble tenia un disseny propi per als colls de puntes, que funcionaven com a emblemes heràldics; en el quadre, no n'hi ha dos d'iguals. 

Els rostres, de les dames d'honor corresponen a dones nobles de Bolonya i es poden identificar en altres retrats fets per la mateixa artista.

Tot el seguici de Saba va vestit segons la moda de finals del segle XVI, amb predomini de la seda, una indústria molt importat i font de fama i de riquesa a Bolonya, en aquell temps.

L'obra amaga, diversos símbols de fertilitat; un talism+a en forma de cap de marta, un Cupido a la corona de la Reina, com a símbol de desig carnal, i un niu en un arbre, com a referència a la reproducció.