El discurs de la corona fou una sincera confessió i palesa declaració del rei, tocant el tema de les convulsions internes político-socials ocorregudes al país, --que foren moltes i de marcada transcendència--, dient que estava disposat a fer justícia estricta començant per ell si s l'acusava d'haver faltat a la llei, que estava disposat ha retractar-se, i que si els de govern mancaven, faria rectificar les conductes.  Contestaren al discurs reial, Huc de Bac, abat de Ripoll, pel braç eclesiàstic; en Pere de Fonollar, vescomte d'Illa de Canet, pel braç militar i en Pere Sa Rovira pel braç reial. Tots convingueren que les lleis no havien estat peucallcigades, lloaren els bons intents manifestats i feren vots per la seva perserverància.

La proposició règia, fou sol·licitar subsidis per a la campanya de Sardenya. Les corts aprovaren la petició i atoraren al rei la facultat de decretar un impost per a aquella guerra.

Es varen dictar algunes constitucions i, a petició del rei Pere, es va formular l'intent les Commemoracions de  Pere Albert, jurista mort el mil dos-cents seixanta-u, s'elevessin a constitucions, ja que havien transcorregut tres centuries es de la promulgació dels <<Usatges>> i n'hi havia de caducats i convenia actualizar-ne d'altres. Aquesta suggerència prengué naturalesa d'estudi i fins a les corts del 1470 no rebé sanció oficial.

Entre les constitucions aprovades, n'hi hagué una sobre el drt de lavidua catalana. També que, a efectes de tots els actes públics, el compte de l'any comences el dia de Nadal.

Estant obertes aquestes corts, ocorregué un faust esdeveniment: trobant-se la reina Leonor de Sicília a Perpinyà, va infantar, el dia vint-i-set de desembre, un nen a qui imposaren el nom de Joan Evangelista. En Pere III tingué un gran goig de rebre aquest primogènit, fruit de les terceres noces, perquè quedaven esvaïdes les alteracions internes del país, provocades per la pretenció dels infants Ferran i Constança a la successió al tron. I el dia vint-i-u de gener del mil tres-cents cinquanta-u, sancionà el títol de Duc de Girona al primogènit i cap de la casa reial catalana.

El dia catorze de març del mil tres-cents cinquanta-u, foren closes aquestes corts legislatives de Perpinyà.

REFERÈNCIES:  Patufet, Revista infantil i juvenil. any 2- segona época- nº. 21- barcelona, 12 setembre 1969. pàgs. 656/57. text de Josep Font i Solsona.