Aquesta reunió fou constituïda per iniciativa pel que feia pocs dies era President de la República nord-americana Woordbrow Wilson.
L'objecte principal que va inspirar a l'expresident la idea de la constitució d'aquesta societat de pobles o d'Estats, era d'evitar o almenys , dificultar la possibilitat de noves guerres.
Mereixia per això sol, l'iniciador de la Lliga  de les Nacions, la lloança dels seus semblants, ja que per molt que pugues tenir d'utòpic el seu pensament, podien assolir-se molts fins secundaris i àdhuc establir-se una major reciprocitat d'interessos i d'efectes entre els països associats, que és la millor manera de prevenir les guerres i els conflictes internacionals.
Aquesta desconfiança en l'eficàcia de la Lliga de les Nacions per acabar radicalment amb les lluites entre els pobles, tenia, però, com a fonament, el fracàs de totes les provatures que s'havien fet d'ençà que el món és món, amb igual sentit i amb el mateix objecte.
L'arbitratge internacional va ésser practicat a la Xina, en els antiquíssims temps de Confuci. L'actual República Popular de la Xina era llavors un conjunt d'Estats que, a més de les lleis particulars que regien la vida interna de cadascun d'ells, tenien una llei comuna, els mancaments de la qual castigava l'exèrcit associat, compost de tropes de cada un dels pobles que formaven l'associació.
El la Grècia antiga, cinc segles abans de Jesucrist, existia una federació de dotze pobles que regia un Consell format per representants de cada poble.
Durant l'Edat Mitjana varen formular-se un sens fi de projectes per assegurar la pau en tots els països d'Europa. Entre ells cal esmentar com a més seriós el de Maximilien de Béthune, primer duc de Sully,
ministre d'Enric IV de França. A judici de dit estadista, per arribar a l'assoliment de la pau perpètua era necessari equilibrar les nacions en poder, igualant-les en extensió.
Aquesta associació internacional havia de ser regida per un gran Consell general i per sis Consells particulars, i es constituïa un exèrcit i una marina federals per a sancionar les infraccions a la llei internacional comuna.
Dintre del segle XIX són d'esmentar (...) l'ideal de Victor Hugo, que defensà la constitució dels Estats Units d'Europa, les doctrines de Passy, favorables a la creació d'una Lliga internacional i permanent de la pau, i el Congrés de Basilea, de 1870, a les deliberacions del qual, encaminades a l'assoliment de la pau universal, va posar terme l'esclat de la guerra franco-prussiana.
Tants fracassos com els anotats són prou, es cert, per fer perdre la fe al més optimista, i per desesperar de que algun dia deixi d'ésser la força el recurs d'última instància en els litigis entre els pobles.