Luciano Pavarotti va néixer un 12 d’octubre de 1935 a la ciutat italiana de Mòdena. Ja des de la infància l’uneix una gran amistat amb Mirella Freni, una de les millors sopranos del segle XX, amb la qual va compartir nodrissa. va estudiar amb Pola en Mòdena i amb Carlo Campogalliani a Màntua. Va debutar en Reggio Emília en 961 interpretant el rol de Rodolfo de La Bohème. Dos anys després, es va presentar a Amsterdam amb Lucía de Lammermoor i al Covent garden amb La Bohème. Aconseguint un èxit espectacular que li va permetre tornar en les temporades següents al mateix teatre. El seu debut a Espanya va ser el 1963 a Barcelona amb una única representació de La traviata poc afortunada a causa d'un fort refredat. en 1964, va interpretar en el Festival de Glyndebourne el paper de Idamante en un memorable Idomeneo al costat d'Enriqueta Tarrés i sota la batuta de sir John Pritchard. A l'Scala de Milà no hi arribà fins el 1966, enque si presentà interpretant unrol relativament secundari com el de comte Tibaldo de I Capuleti ei Montecchiamb Jaume Aragallcom a Romeu i Renata Scotto com a Julietta. En 1969 va cantar el paper de Oronte de I Lombardia l'Òpera de Roma. Per aquells anys, establí un gran amistat amb el matrimoni format pel director Richard Bonynge i la soprano Joan Sutherland, amb els quals enregistrà excel·lents versions de diverses de les millors òperes del bel canto amb La fille du régiment, Lucia di Lammermoor, L'elisir d'amore, Norma, I puritani, Beatrice di Tenda, etc. A partir d'aquest moment, va iniciar una carrera en la qual va aparèixer en els més importants escenaris del món com l'Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, en el qual va debutar interpretant una vegada més el paper de Rodolfo de La bohème. En 1971, va tornar al Liceu de Barcelona on va interpretar Lucia di Lammermoor i La Bohème, aquesta útima amb Montserrat Caballé. 

Pavarotti junt amb Plácido Domingo i Josep Carreras, es va convertir en un dels grans mites de l'òpera del segle XX. Ja des de molts anys va aconseguir atreure a una gran quantitat de públic en concerts massius. A la fi del segle XX i principis del XXI va realitzar alguns d'aquests concerts amb Carreras i Domingo, el primer dels quals es va dur a terme en les termes de Caracalla amb motiu del Copa del Món de la FIFA 1990. Són coneguts popularment com Els Tres Tenors. En 1992 va interpretar Un ballo in maschera en la Opéra Bastille i durant aquestes representacions li va ser concedida la Legió d'Honor: No obstant això, les aparicions en escenaris d'òpera realitzades per Pavarotti es van reduir sensiblement en els seus últims anys.

Alguns fracassos com el de la inauguració de la temporada de l'Scala amb Don Carlos el 1992 o amb un ensopegada vocal amb en el Metropolitan en 1996 unit a la fatiga d'una llarga carrera, van anar espaiant les seves representacions i els seus registres discogràfics. Malgrat això Pavarotti va anar sempre com un tenor modèlic per l'elegància del seu cant, la bellesa del seu timbre i la brillantor dels seus aguts. En el repertori del bel canto han estat pocs (a excepció potser de Alfredo Kraus) els que han pogut igualar les seves interpretacions. Les seves incursions en repertoris més dramàtics amb òperes com Turandot,  Il trovatore o Pagliacci també van trobar el recolçament del públic i la crítica. 

En 1996, va interpretar a Torí una modèlica La Bohème al costat de Mirella Freni per a la celebració del centenari de l'estrena d'aquesta òpera.