Filla d'un diplomàtic espanyol, María Montez va ser una de les estrelles més kitsch dels anys 40, va captivar a una enorme audiència que adorava les seves exòtiques cintes, en les quals podia aparèixer com a summa sacerdotessa, reina de l'harem o noia illenca. Tals papers, combinats amb el seu talent per a enjoiar-se i enfundar-se en vestits impossibles, la van fer mereixedora del seu sobrenom: <<reina del technicolo>>.

Montez va aprendre anglès de manera autodidacta i va viatjar a Nova York per a convertir-se en model. Però volia ser actriu, i va lluitar per l'obtenció d'un contracte amb els estudis Universal. Va començar en petits papers en La dona invisible (1940) i Moonlight in Hawaii (1941), ascendint a poc a poc amb La venus de la selva (1941) i Bombay Clipper (1942). En el seu primer paper com a protagonista va encarnar a una parisenca víctima d'assassinat en El misteri de Marie Roget (1942). Va aparèixer en una sèrie de produccions de la Universal, sovint al costat de Sabu, Jon Hall o Turhan Bey, embolicada en una atmosfera de penombra i brevíssims vestits, com Scheherezade en Les mil i una nits (1942), o reina Antinea en La Atlantida (1949).
Les seves millors interpretacions inclouen La salvatge blanca (1943), Alí Babá i els quaranta lladres (1944), La reina cobra (1944), Ànima zingara (1944), Bowery to Broadway (1944) i Tanger (1946). La seva estrella va anar apagant-se durant els anys 40 --el escapisme típic de la Segona Guerra Mundial anava tocant la seva fi--, i es va traslladar a París. A Europa, Montez va fer algunes pel·lícules franceses, italianes i alemanyes abans de sofrir un atac al cor i ofegar-se en la banyera a l'edat de 39 anys. El seu país natal va reconèixer la seva carrera en 1996 en batejar l'aeroport de Barahona com Aereopuerto Internacional María Montez.

REFERÈNCIES: 501 Estrellas de cine. Editorial Grijalbo. Pàg. 221, text de Kim Newman (ISBN  978-84-253-4265-3)