Miquel Servet nasqué,  a Vilanova de Sixena (Monegres), i ndut per la seva sed de saber, cursà llatí i humanitats al  reial monestir de Santa Maria de Sixena i després passà a Saragossa. Després de cert temps passà a Barcelona per estudiat idiomes, des d'on es traslladà a Tolosa de Llenguadoc per estudiar Dret i Teologia. 

El savi Juan de Quintana, conseller de l'emperador Carlos I de España, l'escollí per Secretari i junts van anar a Itàlia. En morir Quintana, Servet abandonà la cort i es dirigí a Basilea i després a Estrasburg, on li fou prohibit de publcar el seu primer llibre De Trinitatis erroribus.. Per fi, després de moltes vicissituds, li fou possible d'estampar el seu llibre a Hagenau (Alsàcia), el qual tingué un gran ressó.

La publicació de Dialogorum de Trinitate et de justitia regni Christi, exacerbà tots els reformats i hagué de refugiar-se a França. Instal·lat a Lió a casa de l'editor Trechsel publicà la Geografia de Claudi Ptolemeu, la qual constituí un dels esdeveniments d'aquella época.

Més tard a París, Miquel Servet va distingir-se en l'estudi de la medicina i publicà un tractat de terapèutica on prohibia les sagnies. Alguns metges de París, contraris de les seves teories i molt més de les seves pràctiques mèdiques, el consideraren heretge i sol·licitaren per a ell la pena d'ésser cremat, però el Parlament el va absoldre.

Monsenyor Paulmier, bisbe de Viena, veient el que passava, s'endugué Servet a la seva diòcesi. Allí va publicar, l'any 1553, Christianisme restitutio, on descriu la circulació pulmonar de la sang.

Però Servet continuava essent envejat i perseguit, i a <ginebra fou denunciat com heretge per Joan Calví. Fou empresonat i condemnat, més tard, a ésser cremat viu aquell mateix any de 1553.

Miquel Servet fou un avantguardista de la seva época i per tot el que va fer i el que deixà escrit personifica el Renaixement contra el protestantisme.