Miró Bonfill, Comte de Besalú
Era fill del comte de Cerdanya i Besalú Miró II i d'Ava de Cerdanya, i per tant net Guifré el Pilós. Heretà el comtat de Besalú en morir el seu germà Sunifred II l'any 968, i l'any 971 esdevingè disbe de Girona.
Miró Bonfill féu una visita a Gerbert d'Orlhac quan aquest era abat de Bobbio, als Apenins, en l'any 983, de pas cap a Roma, on anava el bisbe català per assistir al concili de Benet VII. De retorn, Miró publicà els decrets contra la simonia.
L'historiador Max Büdinger, sospitava que Miró contribuí a la instrucció de Gerbert, però la sospita només es funda en la lletra de Gerbert adreçada a Miró, Demanant-li un llibre. Karl Werner dóna per segur aquest mestratge. Al contrari, l'historiador Beer s'arrisca a negar-lo, al·legant que el testament de Miró Bonfill, on es parla preferentment de propietats i joies, no és el d'un bibliòfil ni el d'un aciençat.
En la seva lletra a Miró Bonfill, Gerbert comença invocant la molta autoritat del nom d'aquell: Multa quidem auctoritas vestri nomini. Beer interpreta aquesta lletra en el sentit que va dirigida, no al col·leccionista interessat directament per l'assumpte, sinó al poderós príncep de l'Església.
Tanmateix d'altres autors atribueixen al comte-bisbe una certa il·lustració. Com observa Villanueva, Miró Bonfill redactava sovint les escriptures en versos lleonins, i per la mania d'ostentar els seus coneixements de llengua grega, complicava les dates d'una manera atroç. En tots els seus documents abunden els mots grecs, i en un anomena basileus el rei de França. A aquestes rareses degué, segons Nicolau i d'Olwer, que les escriptures per ell redactades servissin de model, i així es convertí, sense proposar-s'ho, en autor d'una curiosíssima Ars dictandi. Hom creu que aprengué a l'escola de Ripoll els rudiments de grec que tant l'enorgullien.
Nicolau d'Olwer té per indubtable que l'acte de consagració de la basílica de Ripoll, de l'any 977, és obra personal de Miró Bonfill, de qui serva --diu-- tot l'enrevessament d'estil i petulància hel·lenitzant de lèxic. Hom ha remarcat que aquest document coincideix amb el que figura al formulari contingut en un manuscrit de Ripoll. S'havia cregut, davant d'això, que l'acte de l'al·ludida consagració havia sortit del formulari. Però sembla que fou a la inversa, és a dir, que el model del formulai sortí de l'acte. Qualsevol que conegui una mica --escriu Nicolau-- l'estil literari (valgui la paraula) de Miró Bonfill, veurà que el susdit acte és obra d'aquest. Els Monjos, corpresos de tant recargolament de frase i de tantes paraules que difícilment entenien, prengueren com a típica l'obra de Miró, la qual, fins desproveïda de tots els noms propis, tal com està en el formulari, encara s'ajusta perfectament a Ripoll, i potser a cap altra església.
Miró Bonfill morí el 22 de gener de l'any 984, i fou enterrat a Ripoll, on el seu germà, el bisbe i abat Oliba, va dedicar-li, en el seu poema epitàfic, una alta lloança on l'anomena dominus patriae.