Abans de finar el segle XII, comptà amb un nombrós patrimoni, i aquest anà creixent el segle XIII, ja que els monarques Pere d'Aragó, Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós i també les cases nobles de'Urgell, Cervera i Anglesola, havien donat béns de tota classe, dins i fora de la rodalia del Monestir.

Així fou com el monestir de Vallbona de les Monges tingué dominis  en els pobles i poblats següents: Vallbona, Montesquiu, Preixana, els Omells de na Gaia, Rocafort, Llorenç, la Quadra de Masdeu, Rocallaura, Vilamanyanor i Eixaders, i altres propietats en terres lleidatanes i gironines. Aquests dominis feren néixer una complicada administració i forçosament reglar un ordenament de vigilància i conservació.

En temps  de l'abadessa na Saurena d'Anglesola, a favor de Na Saurena i de totes les abadesses futures un important privilegi: l'ús de la jurisdicción civil i criminal dels llocs on existia domini de l'abadiat del monestir.

Amb aquest privilegi reial es ratificava l'autoritat abacial i els costums establerts així com la plena facultat delgaudi dels tributs sobre bovatge, retrobovatge, pastura veïnatge i d'altres servituds de l'època. També es reconoixia  a l'abadessa la facultat dels nomenaments de Procurador general del Monestir, del Batlle general de l'Abadiat i dels Batlles i Jurats dels llocs respectius. Els pregons fets d'ordenacions, bans i edictes eren encapçalats pel mandat de l'abadessa.

La presa de possessió dels Batlles s'efectuava al locutori de l'Abadessa --el poble en deia el parladoret de missenyora-- on el Batlle acompanyat dels Jurats, desprésd'una salutació, ofrenava a l'abadessa un got d'aigua que aquesta llençava a terra en senyal d'autoritat i domini.

A proposit d'aquest acte, és recordat el parlament del Batlle de Vallbona, deia:  Missenyora, en nom de la Universitat de Vallbona, faig ofrena d'un got d'aigua, com a reconeixement del favor concedit als nostres avantpassats i a nosaltres, que sempre ens considerem de vostre maternal dominació.