Morell, Theodor (metge de Hitler)
Morell (1886-1948), el controvertit metge personal d'Hitler, havia abandonat la medicina tradicional per a consagrar-se a l'alternativa (holística), una pseudo-teràpia que es basa en els poders curatius del propi organisme, combinats amb unes certes substàncies extretes dels regnes mineral, vegetal i animal.
Morell havia ingressat en el partit nazi en 1933 --era per tant, un dels violetes de març--. Desproveït d'habilitats socials, bast de modals, obès, massa bru per a passar per ari i enemic declarat de la higiene personal, destacava en el repoliment cortejo d'Hitler com una mosca en la llet. Com se les va arreglar per a guanyar-se l'absoluta confiança del Fuhrer? gran posseïdor, d'una persistent gonorrea, i est, agraït, li ho va recomanar a Hitler quan vió que els metges convencionals no acabaven d'encertar amb el tractament de les seves enrampades estomacals. Morell li va receptar Mutaflor, un dubtós producte probiòtic que contenia bacteris Escherichia coli obtingudes de femta humana. El Fuhrer es va sentir alleujat i va cobrar tal confiança en la medicina alternativa de Morell que, a partir de llavors va integrar al remeier en el seu seguici per a disgust de gairebé tots i especialment del metge de capçalera, que d'ara endavant només es va veure requerit en comptades ocasions.
Hitler sempre va tenir problemes amb el sistema digestiu, per això es va fer vegetarià. Des de molt jove patia d'indigestions i torçons de panxa, segurament d'origen nerviós o histèric. A la molèstia de les flatulències en les vies superiors se sumaven els excessius gasos que produïa el seu intestí, una gran contrarietat quan ets una persona pública sempre envoltada de gent, per més que viatges en cotxes descoberts i instal·lis les teves tribunes en espais tan oberts com el Zeppelinfeld.
No es pot jurar que per això dormia només en lloc de compartir dormitori amb Eva Braun, però és raonable suposar que potser aquest ratito de solitud nocturna, contemplant el majestuosos Untersberg en la quietud de la nit des de la seva finestra del Berghof, fos l'únic espai que tenia l'home per a pedorrear i rotar al seu gust.
Morell era astut i ambiciosos. A l'ombra d'Hitler i comptant amb el seu favor, va crear tota una indústria farmacèutica amb fàbriques a Bucarest i altres llocs de l'imperi. Es va enriquir venent pólvores anti polls per a les tropes que combatien a Rússia, i Ultraseptyl, una sulfamida prohibida per les autoritats farmacològiques. Encara que fos milionari, ell va continuar oferint aquella impressió de modèstia que s'expressava en el manteniment de la seva característica falta d'higiene. "En les fotos grupals es nota que els que han tingut la desgràcia de caure prop d'ell estan contenint la respiració i a cap se li ocorre dir Käsekuchen (<tarta de queso>) , que és l'equivalent germànic del nostre <patata> per a sortir somrient a la foto".
A partir de l'atemptat al Führer
L'atemptat del 20 de juliol de 1944 va rebentar els timpans del Führer. L'otorrinolaringòleg Giesing, que va examinar a l'il·lustre pacient, va descobrir que consumia habitualment píndoles del doctor Koestler, un fàrmac que contenia estricnina i belladona. Giesing va comunicar el seu descobriment als doctors Karl Brandt i Hanskarl von Hasselbach, metges de capçalera d'Hitler, els perpètuament agreujats per la confiança que l'il·lustre malalt posava en el seu remeier.
--El Führer s'està enverinat amb aquesta porqueria. Per això té tantes enrampades en l'estomac.
Els metges d'Hitler no van desaprofitar l'ocasió de denunciar a Morell per incompetència criminal i van anar a Hitler amb el conte. Els va sortir el tir per la culata. Hitler escoltà l'acusació i després d'un silenci meditatiu, com el que precedeix a les tempestes, va esclatar en còlera i va matar al missatger (no el prenguin al peu de la lletra, que és una frase metafòrica), es vol dir que va destituir dels seus càrrecs a Brandt i a Hasselbach, i va esborrar al otorrino Giesing de la llista d'especialistes adscrits a la Cancelleria.
Odi ferotge envers Brandt
Després d'aquest episodi, Hitler va desenvolupar un odi tal feia el seu metge oficial, Brandt, que, en els amens del Reich, el 16 d'abril de 1945, va ordenar afusellar-ho sota el càrrec de "haver perdut la fe en la victòria", com demostrava el fet d'haver enviat a la seva família a la zona que anaven a ocupar els americans per a furtar-la del Götterdämmerung i posar-la fora de perill. Brandt va escapar de miracle, perquè els aliats van arribar a la seva presó abans que es complís la seva sentència, però va ser saltar de la paella a les brases, perquè va comparèixer en el judici dels doctors, un dels fillets dels processos de Nuremberg, i va ser condemnat a mort per la seva implicació en el programa d'eutanàsia Aktion T4 i en els experiments mèdics amb presoners. Mentre li col·locaven la soga i la caputxa, va pronunciar unes últimes paraules per a la història "No és una vergonya estar sobre el cadafal. Això no és més que una venjança política. He servit a la meva pàtria. Uns altres abans que jo..." En aquest punt el botxí va accionar la palanca, es va obrir la trapa, va caure el reu i la soga el desnucó. Això ocorria el 2 de juny de 1948.
Morell, el remeier major del Reich, el Ministre Injector, com el sobrenomenava Göring, somreia entretancant els seus ullets porcins com el que sense moure un dit ha guanyat per golejada.
Morell se sabia odiat, per això es cobria l'esquena portant el dietari minuciós en el qual anotava els símptomes del seu il·lustre malalt i el tractament que li dispensava diàriament. Era la seva assegurança de vida enfront dels metges, per si algun dia l'il·lustre pacient la palmaba i ell es veia acusat d'homicidi. Per aquest document sabem que l'atipava a pastilles i injeccions de preparats de dubtosa ortodòxia: amfetamines, cafeïna, belladona, sulfonamida, atropina i fins i tot cocaïna en forma de col·liri, Glyconorm, un preparat de placenta i testicles de toro, i Eukodal, un opiaci similar a la heroïna. S'entén que Hitler desenvolupés amb Morell la típica dependència del ionqui feia el camell.
Com tota persona nerviosa, el Führer somatizaba molt. Amb l'avanç de la guerra, l'augment de males notícies agreujava les seves malalties. Allí estava Morell, el buhonero dels fàrmacs més insòlits, per a subministrar-li dosis cada vegada més fortes.
Desastre final
En els mesos finals, ja abocat al desastre, el Führer necessitava estimulants per a mantenir-se despert i sedants per a agafar el son. Unes medicines contrarestaven l'efecte d'unes altres. La guerra es perdia i la seva salut es deteriorava proporcionalment. Quan va abandonar aquesta vall de llàgrimes, acabava de complir 56 anys, però aparentava 80. Era un ancià amb el rostre abotargat i el tembleque del párkinson incontrolable (fins llavors l'havia dissimulat agarrant una mà amb l'altra, segons ho veiem posar en les fotografies).
El 22 d'abril de 1945, en els compassos finals del crepuscle dels déus, Hitler va acomiadar al doctor Morell perquè pogués posar-se fora de perill en un dels últims avions que sortien del Berlín assetjat. A poc, el remeier va caure en mans dels americans, que el van sotmetre al preceptiu interrogatori en un recinte ben ventilat. Morell va recobrar la seva llibertat en 1948.
El xofer d'Hitler, Erich Kempka, escriu de Morell.
- Una de les personalitats més estranyes i discutides entre totes les que constituïen el cercle íntim d'Adolfo Hitler, ho va ser, sens dubte, el professor Theo Morell. En realitat, no és possible parlar del grup immediat a Hitler sense esmentar aquest metge. No puc jo jutjar de la seva capacitat professional, però si dir que, com a metge particular del cap, va aconseguir certs èxits indiscutibles i, en conseqüència, influència va arribar a ser considerable.[...]
A Innsbruck, en un dia gelat, el Führer es va veure obligat a saludar repetidament des del balcó els que l'aclamaven. Aquell mateix vespre es van manifestar els símptomes d'un refredat. El metge doctor Brandt, després d'un reconeixement meticulosos, va declarar: "El meu Füherer, per a vostè ha acabat la campanya electoral; demà tindrà una afonia que li impedirà dir ni una paraula". El Führer, preocupat, va dir que era impsible suspendre la seva actuació en plena campanya i tornar a Berlín. Morell va saber el que passava i es va presentar davant Hitler. La va pregar que li permetés examinar-li la laringe i va dir simplement: "Si segueix vostè estrictament les meves indicacions, demà estarà bo i sa". A partir de llavors ja va pertànyer al cercle íntim del Führer i ens va acompanyar en gairebé tots els viatges. Es va fer un bon cercle d'amistats, precisament entre els graus mitjans i inferiors. En canvi, mai no va arribar a relacionar-se realment amb els alts càrrecs i defensava tenaçment el principi que ell era metge i només metge, i que no li interessava cultivar el tracte social. Morell era un gran golafre i per a ell el menjar mai era prou abundant. Això donava lloc a moltes bromes i més d'una vegada ironitzaven a costa seva, però a Morell tot això li tenia sense cura i deia que el més important era que el seu estómac quedés satisfet.
El 26 de maig de 1948 En un petit poble de la Baviera Theodor Morell es va suicidar.
