La muntanya d'Aarón, o muntanya d'Hor,  es troba en la rodalia de Petra, on existeix des de temps precristians un santuari nabateu que ja en l'època romana bizantina es considerava el lloc on havia tingut lloc la mort d'Aarón, el germà de Moisés, el qual es venerat tant pels jueus com pels cristians. En el cim d'aquesta muntanya es va erigir una petita església; en el seu interior, uns quants esglaons, a penes visibles en un dels seus racons, ens condueixen a una habitació voltada en la qual se suposa que es trobava la tomba d'Aaron.

Més a baix de l'església, sobre un petit altiplà, es va construir, en època bizantina, un monestir que oferia alberg als pelegrins. Més tard, l'església d'aquest monestir es va convertir en una mesquita. Encara que l'Alcorà, ofereix informació sobre la mort d'Aaron (en àrab, Harun) ni sobre la seva tomba, al personatge se li venera com a profeta i se li col·loca al mateix nivell que a Abraham, Moisès o Jesús. No és estrany perquè, que els musulmans considerin també aquest lloc com un més de la seva tradició sagrada i que substituís l'església per una mesquita. El lloc s'ha conservat com a destinació de peregrinació per a jueus i cristians. Prop de la mesquita es troba un cenotafi i, en la paret lateral, una brillant obsidiana que els creients toquen amb profund respecte esperant ser infosos per la força de la benedicció del sant personatge.

La muntanya d'Aaron té una força secreta que es deixa notar en tota la regió del desert i, per això, no solament és visitat per jueus, cristians i musulmans, sinó també per molts habitants del país, sobretot pels beduïns i els seus familiars. La dones emprenen l'el llarg i dur camí fins allí per a expressar el seu desig de procrear o per a donar les gràcies al seu déu després del naixement d'un fill. Fins i tot els pelegrins que es troben de camí a la Meca interrompen amb freqüència el Hajj o prenen un desviament per a pujar a la muntanya d'Aaron. Els signes escrits en nabateo sobre les roques, les inscripcions hebrees i gregues del cenotafi, les creus cristianes als dos costats del camí i la senyalització de les pedres en forma de grafitti, ofereixen testimoniatges suficients de la importància del culte d'aquest santuari en tota la regió.