Com un coet anava Adolf Hitler. En pocs anys havia passat de no tenir on caure mort i resignar-se a viure en un atrotinada caserna (al qual es va acollir pel catre i el ranxo gratis) a convertir-se en l'amo d'Alemanya, trepitjar les catifes de la Cancelleria, viatjar en cochassos amb escorta i rebre centenars de cartes d'admiradores en pla << volem un fill teu.>>  Com un coet, si, però tot coet consta de diverses fases. Quan s'esgota la primera, la que t'ha portat pel cap alt alt, cal desprendre's d'ella abans que es converteixi en un pes mort.
Atents, que el coet Hitler es desprendrà de la seva primera fase, aquesta horda marró de cercabregues i esvalotadors que li va guanyar el carrer. És un dels episodis més truculents de l'òpera alemanya, però al propi temps no deixa d'albergar una sòrdida grandesa que ens recorda al bellissimo inganno, elogiat per Maquiavel, quan Cèsar Borja va exterminar als seus competidors després d'atreure'ls a Senigallia.
Dos motius van moure a Hitler a perpetrar tan sagnant purga.
             *  Sentia el seu lideratge amenaçat. Ernst Röhm li censurava la seva deriva vers la dreta. Volia retornar al partit l'orientació esquerrana dels seus inicis la segona revolució, com l'anomenava.
              *  Röhm pretenia que el minúscul exèrcit alemany tolerat pel Tractat de Versalles,  100,000, s'integrés en les seves SA (Secció d'Assalt), quatre milions d'homes. Aquest disbarat va alarmar a Hitler en el moment en què intentava guanyar-se a l'aristocràtica casta militar presentant-se davant ells com un polític responsable. Posar als orgullosos generals prussians a les ordres d'un coronel cercabregues i homosexual era una idea forassenyada, però Röhm, pagat de si mateix insistia.
Difícil papereta. No podia destituir a Röhm perquè estava recolzat per quatre milions de SA armats i decidits, mentre que ell, malgrat la seva alta magistratura, només disposava d'uns centenars de SS. 
S'imposava una purga, a l'estil de les quals el veí Ióssif Stalin perpetrava a Rússia cada cert temps. Tan sols necessitava un pretext vàlid.
Els caps privilegiats de les SS, Heinrich Himmler, i la seva mà dreta Reinhard Heydrich , van preparar falses proves incriminatòries que van demostrar que Röhm estava de connivència amb el servei secret francès. Els falsos documents provaven que havia acceptat enderrocar a Hitler per 12 milions de marcs (el Röhm-Putsch). A la vista d'aquest informe, Hitler va ordenar a Himmler, Heydrich, Hermann Göring i Victor Lutze la confecció d'una llista de les persones implicades en la traïció. 
Com era d'esperar la llista abastava a la cúpula completa de les SA, però també figuraven persones alienes que destorbaven a Hitler o als seus adlàters. D'aquesta manera, obraven en la millor tradició mafiosa de silenciar als que saben massa.
Quan la puga va estar llesta, Hitler va informar l'Exèrcit de les pretensions de Röhm (27 de juny de 1934). Els militars van expulsar secretament a Röhm de l'Associació d'Oficials alemanys i van esperar esdeveniments.
La nit del 30 de juny de 1934, Ernst Röhm i els seus camarades més íntims s'havien allotjat a l'hotel Hanselbauer, un discret establiment de Bad Wiessee, pròxim a Munic, ideal per a una jornada de camaraderia, cervesa i salsitxes, cors castrenses, sana convivència, acudits celebrats amb repic de gerres en el tauler de les taules, brindis per la mare que et va parir, evocacions heroiques, alguna llàgrima sentimental per un camarada absent i anem-nos a dormir, fins demà, apagada de llums i, després d'una breu quietud, batibull de clatellades corrent pels passadissos en calçotets d'un dormitori a un altra, entre rialletes.
Informat de l'esdeveniment, Hitler havia convocat a un grapat de fidels. Després d'esperar a una hora intempestiva, va irrompre en les alcoves on els amants dormien després de l'intercanvi de fluids.
Alfred Rosenberg relata l'esdeveniment en el seu diari. 
El Führer trucà enèrgicament a la porta de Röhm:
          -- Porto informació de Munic -- va dir dissimulant la veu perquè no se'l reconegués.
          -- Passa -- va respondre Röhm al suposat ordenança --; la porta està oberta.
Hitler va obrir de cop, es va abalançar sobre Röhm que estava  estès en el llit, el va agarrar pel cinturó i li va cridar <<¡Està vostè detingut, porc!.>> Després, va lliurar a aquell traïdor a les SS. En principi Röhm es va negar a vestir-se. En resposta a l'actitud del cap d'Estat Major, les SS li van llançar a la cara la seva roba, per a obligar-ho a què se la posés.
A l'habitació contigua estava Edmund Heines, en actitud homosexual, ¡I tots aquests volen ser els Führer d'Alemanya!, va observar amb tristesa Hitler. Heines va muntar una escena: ¡El meu Führer, jo no li he fet res al jove!. I el chaper ple de por i de dolor, va reaccionar besant al seu amant a l'esquena. Max Amann  va explicar; <<El Führer mai ha aixecat la mà contra ningú, però en aquest moment va agarrar al jove i el va llançar amb fàstic contra la paret.>>
Tornat al passadís, el Führer es va dirigir contra una figura prima amb les galtes maquillades de coloret.
          -Qui és vostè?- va preguntar
           -L'assistent civil del cap d'Estat Major.
En veure a les seves SA tacades d'aquella forma, el Führer, iracund, va ordenar que fiquessin a tots els prostitutos en el soterrani i els afusellessin. [...] Hitler no volia que s'executés a Röhm.
          -En el seu moment, em va acompanyar a la banqueta dels acusats del Tribunal Popular- va explicar Amann.
             -Amann li va respondre: El porc més gros, ha de desaparèixer.
Arrossegat escales avall, Röhm no podia creure el que estava passant. A la porta de l'hotel esperava un autobús ia ple de membres de les SA emmanillats.
Presó de Stadelheim, a Munic (1 de juliol de 1934). Des de la cel·la núm. 70, Röhm, que començava a comprendre el que havien matinat, va sol·licitar parlar amb el Führer. Theodor Eicke, comandant de Dachau, i Michael Lippert, Standartenführer de las SS, li donaren una pistola. 
          -Tens deu minuts per acabar amb la teva vida o haurem de matar-te nosaltres mateixos.
             -Si el Führer vol matar-me, que vingui ell a fotrem el tir - va respondre Röhm.
Es van absentar. Van esperar deu minuts. No va sonar cap tret. Van tornar. Röhm, darrere la reixa, s'havia desposseït de la camisa i els enfrontava desafiant. Resultava patètic amb el seu tors nu, amb tetes, amb una pelussa rossa que li baixava del pit fins a la panxa prominent, però era militar i sabia morir.
Lippert va introduir la seva pistola a través de la reixa i va disparar dues vegades.
Röhm es va desplomar sobre les lloses, sense una queixa. Va ser un més dels assassinats aquell dia i els dos següents, una xifra que oscil·la entre 100 i 500, segons les diferents fonts.
Joseph Goebbels va oferir al dia següent una explicació convincent per a la majoria dels alemanys. Dos motius de pes els havien mogut a eliminar aquestes persones, un d'índole política i un altre de moral. El polític: projectaven un cop d'estat; el moral: Röhm i els altres executats eren homosexuals, concepte que Hitler a la seva escrupolositat petitburgesa va expressar amb elegant circumloqui: A més vaig ordenar cauteritzar les nafres en carn viva que enverinaven el nostre moviment.
L'obedient gabinet va aprovar un decret que justificava les mesures preses per avortar el Putsch dels traïdors del 3 de juliol del 1934.
Amb aquesta operació, Hitler va complir un quàdruple objectiu:
          * Eliminar un poder paral·lel que amenaçava el seu
          * Es congraciava amb les forces armades, demostrant-los que no intentava substituir-les per una força paral·lela. Paul von Hindenburg ja li havia advertit: Ocupi's vostè de la política que de l'Exèrcit ja m'encarrego jo. 
        * S'atreia a les forces conservadores d'Alemanya, que estaven preocupades per la violència de carrer provocada per les SA i per les seves vel·leïtats esquerranes.
          * Eliminava algunes persones que coneixien certs secrets de la seva vida: el pare Semple, Gehrlich i Gregor Strasser i , president del NSDAP fins el 1925.