La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
L'actitud de Jaume II
Hi ha motius per creure que Jaume II havia anat a contracor a la guerra contra Frederic. Havent acceptat en la Pau d'Anagni aquesta condició cruel i humiliant, volgué complir l'obligació contreta; però desitjava de posar fi a aquella violenta situació.
Després de la batalla del cap d'Orlando, Jaume II tornà a Catalunya, a despit de les protestes del papa, <<creient haver complert ja massa amb el seu compromís>>. (1) Probablement Jaume II estava resolt a no intervenir més en la qüestió de Sicília.
La fermesa de
Frederic de Sicília
La derrota de l'esquadra siciliana al cap Orlando fou sens dubte un fort contratemps per a Frederic de Sicília; però no influí d'una manera decisiva en la marxa dels fets. Frederic, sol contra una coalició de potències, es mantingué amb fermesa, i lluny de mostrar-se disposat a renunciar al tron, estva decidit a seguir lluitant.
Els angevins intentaren una nova invasió de l'illa. Roger de Llúria i el duc de Calàbria aconseguiren contra els sicilians alguns avantatges: prengueren Catània, i el príncep de Tarent es presentà davant Trèpani. Però en el combat de Falconara (1 desembre de 1299) el príncep de Tarent quedà presoner de Frederic. Pel seu costat Blasc d'Alagon, lluitant per Sicília, derrotà i féu presoner el comte de Brienne a Gagliano (any 1300).
Per mar els sicilians foren menys sortosos. L'esquadra siciliano-catalana comandad per Roger de Lluria, i Messina hauria caigut en poder del duc de Calàbria si no hagués acudit Roger de Flor en socors de la plaça (any 1301).
Carles I de Valois, tercer fill del rei de França Felip II de Borgonya, es casà amb la príncesa Caterina de Courtenay, néta i hereva de Balduí II de Courtenay darrer emperador llatí de Constantinoble (18 de gener del 1301), i el mateix dia caterina féu cessió al seu marit de tots els drets que ella creia tenir sobre aquell Imperi. La Santa Seu, en acceptar i sostenir el casament, havia imposta la condició que abans d'emprendre la conquista d'Orient, Carles de Valois havia d'intentar la reconquista de Sicília. Aquestes condicions eren favorables al rei de Nàpols Carles II d'Anjou, oncle de Caterina de Courtenay, ja que li havien de proporcionar l'ajut de França contre Frederic.(2)
En compliment d'aquests pactes, les forces conjuntes de Carles de Valois i de Carles II de Nàpols envaïren Sicília. Després d'un any de campanya, l'expedició era fracassada. ja que no va fer cap progrés i s'havia declarat una epidèmia en la host invasora.
La pau de Caltabelotta. Casament de Frederic amb Elionor d'Anjou
Tanmateix feia vint anys que durava la guerra, i aquesta seguia sense decidir-se. Tots els beligerant estaven cansats. Vingué aleshores la ruptura entre el papa Bonifaci VIII i la casa de França, i els Anjou, veient-se sols, es mostraren disposats anar a la reconciliació. Carles II tractà amb Frederic III de Sicília, i Carles de Valois volgué ésser comprès també en la pau.
El tractat va signar-se a Caltabelotta, als 19 d'agost de l'any 1302. En aquest tractat, fou reconeguda a Frederic, per a tota sa vida, la sobirania damunt Sicília, amb el títol de rei de Trinàcria, i amb la condició que, després de mort ell, no passés l'illa als seus fills, ans bé anés a Carles d'Anjou, el qual donaria una compensació: a més, Frederic renuncià els altres dominis de la corona de Sicília a la península itàlica.
Com a coronament de la reconciliació es convingué el casament del rei Frederic amb Elionor, filla de Carles d'Anjou i germana de la muller de Jaume II.
Frederic fa jurar el seu fill Pere com a successor
A despit de les disposicions del tractat de Calta belotta, que establia la restitució de Sicília als angevins després de la mort de Frederic, aquest, que devia sentir-se segur en el tron, féu jurar com a successor el seu fill Pere d'acord amb els sicilians.
Aquest acte, que era evidentment una infracció del tractat de pau, motivà les protestes dels perjudicats. Però Frederic no en féu cas, i la corona de Sicília restà vinculada en el casal de Barcelona.
REFERÈNCIES: : (1)Antoni Aulèstia Pijoan: Història de Catalunya. Tom II, Pàg. 83; (2)Joseph Delaville Le Roulx; La France en Orient au XIV siècle. París, 1886, pàg. 44.