Pere IV, anomenat el Cerimoniós, va nèixer a Balaguer el 5 de setembre de 1319. Era fill d'Alfons el Benigne i de Teres

a d'Entença.

El Cerimoniós va nèixer setmesó,  però això no fou cap obstacle per al seu normal desenvolupamment, i va ser valent i resolut. Orfe de mara molt aviat, el seu pare l'enfrontà amb una madrastra: Elionor de Castella. El pare, malalt, no el va saber defensar dels intrigants i partidaris de l'Infant, creient-lo en perill, l'allunyaren de la cort.

Els fills d'Elionor reberen del seu pare viles i ciutats. L'infant Pere en protestà, però tot fou inútil, les vexacions i els perills deixaren en ell un solatge de duresa i de ressentiment, i un anhel de fer sentir la seva autoritat i de fer-ne ostentació en formes cerimonioses. I d'aquesta manera de fer i actuar li ve el sobrenom de Cerimoniós.

L'ambició de Pere suscità lluites i conflictes entre tots els qui el voltaven, i fin:s entre la seva família, cosa que, a vegades, el posava en veritables compromisos. Tanmateix, saber vencer el seu germà Jaume, el Comte d'Urgell: els unionistes aragonesos i valencians; el seu cunyat Jaume II, rei de Mallorca; els genovesos, rivals dels catalans, i Pere el Cruel de Castella. Tots va tenir un mort horrenda.

El famós Privilegi de la Unió va ésser destruït pel monarca, amb un punyal, davant de les Corts de Saragossa. Per això se'l conèix, també per Pere el del Punyalet.

Animat pel seu afany de conquesta, anexionà a la c1orona les Illes Balears i el Comtat del Rosselló, els ducats d'Atenes i Neopàtria i conservà l'Illa de Sardenya.

Pere el Cerimoniós protegí les lletres i les arts . Cultivà la poesia i destacà en l'oratoria. Fundà la Universitat o Estudi d'Osca, i projectà la de Perpinyà. Estimà molt Catalunya i va anomenar-la: <<Terra beneïda, poblada de lleialtat.>>