Pere el Gran va nèixer a València l'any 1240 i va morir a Vilafranca del Penedés el  16 de novembre de 1285.  Era fill de Jaume I el Conqueridor, i de la seva segona esposa Violant d'Hongria.

Pere el Gran, a l'edat de 10 anys, a causa de la mort del seu germà Ferran, fou declarat hereu dels Estats de Catalunya i dels Comtats del  Rosselló, Conflent i Cerdanya.

Mort l'infant Alfons,  fill primogènit de Jaume I, aquest féu una nova divisió dels seus Estats, i a Pere li tocà Aragó, Catalunya i València.

El dia 16 de novembre de l'any 1276, Pere el Gran fou coronat a Saragossa; rei de tots els dominis que havia heredat del seu pare. Tenia llavors, 37 anys.

Pere el Gran va tenir un regnat bastant curt, però molt gloriós, i va augmentar els seus dominis amb la conquesta de Sicília.

Els almogàvers, durant el regnat de Pere el Gran fundaren els ducats d'Atenes i Neopàtria. L'armada catalana era mestressa de la Mediterrania i la bandera barrada flamejava a l'Acròpolis d'Atenes. També va saber vèncer la invasió francesa organitzada pel rei de França, Felip l'Atrevit.

El rei Pere, per a mereixer el qualificatiu de Gran, té encara un títol major per als catalans qu el de les seves conquestes : el fet d'ésser ell qui sistematitzà, consolidà i reglamentà la institució de les Corts Catalanes (1282) i li donà forma legal i permanent.

Personalment, Pere el Gran posseïa gairebé totes les qualitats del seu pare,i era d'una valentia temerària, com ho prova el seu desafiament amb Carles d'Anjou.

La seva tomba del Reial Monestir de Santes Creus, és l'única d'un sobirà que no ha estat mai profanada.