El talent no s'obté, neix amb l'home; i si l'home talentós vol reeixir li cal posseir voluntat i enteresa per a desenvolupar el talent, estudiar i lluitar. D'aquestes grans qualitats va ser ben dotat Pierre Gassendi, un dels rans homes amb què ha comptat la Humanitat. Us el fem conèixer en la seva infància: tenia nou anys, era francès i vivía a la Provença amb els seus pares vers l'any mil sis-cents. 

Vet ací que una vegada jugava al jardí de casa seva amb els seus asmiguets, i es maravellaven de les formes dels núvols, que tant aviat semblaven monstres com boniques figures, com gegants, com cavalls... La lluna tantes eixia com s'amagava darrera els núvols. <<La lluna caminal>>, va fer un dels nois.

<<No diguis disbarats!>>, diu el petit Gassendi que no es deixava enganyar. Ell sabia prou que la lluna no es movia aparentment: ho sabia perquè totes les nits es llevava sense que els seus pares ho advertissin, i contemplava el firmament des de la finestra, tant petit com era, el noi!

Pierre Gassendi acompanya els amiguets darrera un gran roser i els diu: <<Des d'ací mireu el cel, imagineu-vos que la lluna toca el roser; no la veieu que s'està quieta? Mentrestant, , mireu si n'han passat de núvols per darrera el roser i per davant de la lluna, des d'ençà que els estem mirant!>> Veu¡s ací una experiència científica ben clara que el petit Gssendi va trobar per a donar una esplicació als seus amiguets.

<<Doncs ara voldria que em fessis comprendre una cosa que el mestre m'ha dit i jo no m'ho crec>>, diu dels noiets, <<és veritat que la terra es mou? Si la terra es mogués, l'aigua d'aquest brollador vessaria>>, Pierre Gassendi va reflexionar uns moments; tot d'una agafa un petit cèrcol amb el qual jugaven a rebatre-se'l amb dues manetes de fusta, omple un got d'aigua, el qual lliga amb enginy al cèrcol, i amb destresa comença a fer-li donar voltes, volta que volta vertiginosament; amb la força de voltar el got no vessava. <<Imagineu-vos que aquest cèrcol i aquest got>> diu Gassendi <<són la terra que dóna voltes contínuament amb les seves aigües,  i com que les aigües resten subjectes per la força de l'aire i pel moviment de la terra mateixa, per aquesta raó el brollador de casa meva i tots els brolladors del món no vessen!>>.

Si a Pierre Gassendi se li suggerien aquestes experiències a l'edat de nou anys, és que era un noi que prometia ser un home del qual la Humanitat esperava. I va triomfar perquè tenía voluntat; i si malgrat el talent que poseía no hagués tingut enteresa per a reeixir, voluntat en l'estudi, hauria passat per aquest món desapercebut. Gracies doncs, a la seva tenacitat, va arribar a ser un gran astrònom i un filòsof profund.

Encara que  hom estigui dotat de talent, per sort humana i de la terra, hom no s'ha de refiar de la seva gràcia natural, perquè no podrà tirar endavant si amb el seu talent no hi ajunta les ganes d'estudiar i la cobejança de reeixir.

REFERÈNCIES: Patufet, Revista Infantil i Juvenil, any 2. segona época. nº. 6. Barcelona, 18 de febrer 1969. pàg. 114 text de Lola Anglada.