Pla de l'Estany
El Pla de l'Estany és una comarca establerta per una llei de l Generalitat de Catalunya el 28 de març de 1988. La Generalitat de Catalunya, quan el 1987 va aprovar la divisió comarcal de Catalunya, no considerà el territori entorn a la ciutat de Banyoles com una comarca pròpia, ja que inicialment s'adoptà la divisió establerta el 1936. Però simultàniament s'acordà l'establiment d'un període de consulta a tots els municipis de Catalunya, de cara a conèixer què en pensaven respecte a la seva comarca. Concretament es demanà que s'indiqués a quina comarca volien pertànyer en el futur.
Onze municipis van demanar incloure's en una comarca nova, entorn a la ciutat de Banyoles, que en seria la capital. Davant la petició unànime i la importància econòmica de Banyoles, s'aprovà la constitució d'aquesta nova comarca, que s'anomenà Pla de l'Estany. Val a dir que no fou una petició nova, ja que era antiga l'aspiració dels habitants d'aquesta contrada de poder constituïr-se en una comarca independent.
Els onze municipis que constituïren la vnova comarca foren segregats del Gironès, del qual formava el sector nord-est. El Pla de l'Estany té només una superficie de 245,4 km2. Amb una poblacio humana de
33.478 (2024). És constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l'estany de Banyoles i diversos turons que l'envolten, entre el riu Fluvià i al serra de Rocacorba.
El relleu
El Pla de l'Estany és conegut per la presencia de l'estany, i quan hom s'estudia el seu relleu sovint es queda amb el relleu de l'entorn de l'estany. Cal veure també l'entorn de tota la comarca, que alhora ens ajudarà a descobrir l'origen de l'estany.
Vegem primer on se situa la comarca. El Pla de l'Estany és a la cruïlla de tres unitats de relleu: Pre-pirineu (Garrotxes d'Empordà), plana de l'Empordà (terraprims d'Empordà) i Serralada Transversal. Al sud hi ha un conjunt de turons poc enlairats que acaben a la serra de Rocacorba, ja en el Gironès. Destaquen la serra de Camós (592 m) i Sant Patllari (654 m). Són muntanyes de l'extrem occidental de la Serralada Transversal, que acaben al pla de Banyoles, a la vall del Terri o pla de Girona. Hi dominen les margues i gresos amb alguns conglomerats, roques totes elles calcàries. Al nord-est hi ha turons de ben escassa altitud que pertanyen als anomenats terraprims d'Empordà.
El fet de ser un indret de contacte de diverses unitats de relleu féu que no fos gens fàcil posar-se d'acord amb el nom de la comarca. Es parlava del <<Banyolí>>, en relació amb la capital comarcal, o de les Garrotxes d'Empordà i Terraprims d'Empordà en relació amb les unitats de relleu a la qual pertanyia, almenys en part. Finalment s'escollí el de Pla de l'Estany, nom que prenia en consideració el pla de Banyoles.
El de Banyoles és el sector més important de la comarca, ja que hi té lloc la majoria de les activitats econòmiques. El pla és constituït per materials de dues menes: les margues blaves que voregen el pla, i els materials que en temps reculats es formaren al fons de l'estany. Aquests darrers són roques calcàries plenes de porus grans, anomenades travertins o toves calcàries.
Els rius
Quan es parla de les aigües del Pla de l'Estany poc es parla dels seus rius. Però cal fer-ho, ja que ens ajudarà a situar la comarca, alhora que ens posarà en evidència la importància de l'estany.
Pel nord de la comarca passa de refiló el Fluvià, riu que prové de la Garrotxa i va a parar a l'Empordà. Desemboca al golf de Roses. Malgrat ser un riu curt porta força aigua, i el seu cabal es força regular, a causa de les precipitacions abundoses i freqüents que cauen a la Garrotxa. Però com que es tracta d'un riu mediterrani, a vegades, en moments de pluges intenses, el cabal pot augmentar molt i provocar la inundació de les planes properes. Són recordades encara les inundacions de l'octubre del 1940.
El cabal abundós del Fluvià va permetre el segle XX, que s'hi construïssin diverses preses per a la producció d'energia hidroelèctrica, alhora aquestes permeten la seva regulació i aigua per a regar. El més important és l'embassament de Martís, al terme d'Esponellà, amb una capacitat de 68 milions de metres cúbics d'aigua, ben poca cosa si es compara amb els embassaments de l'Ebre, les Nogueres i el Ter.
L'altre riu important del Pla de l'Estany és el Terri. El Terri és un riu ben curt, que forma amb l'aigua dels recs que vessen les aigües de l'estany de Banyoles. Descendeix pel pla de Banyoles i desguassa al Ter. Rep diverses rieres com el Revardit, que prové de la serra de Rocacorba.
L'aigua és tota una institució en aquesta comarca amb el principal; Estany de Banyoles i altres estanyols com Estanyol de la Cendra, Estanyol Nou, Estanyol d'en Sisó, Estanyol del Vilar i una munió de més petits. De l'estany gran surten diversos recs que abasteixen camps i pobles de l'entorn.
El Clima
El clima del Pla de l'Estany és de tipus mediterrani humit de muntanya mitjana. La influència marítima s'hi atenua a causa de la distància al mar, encara que a l'estiu la marinada hi arriba normalment. Les precipitacions mitjanes anuals són entre 800 i 900 mm. molt properes als 900 mm. al sector occidental de la comarca. L'estació més humida és la tardor, tot i que la primavera també sol ser molt plujosa. L'hivern és l'estació amb menors pluges. L'estiu és sec, encara que hi ha anys que hi plou força, sobretot a l'agost: el juliol és normalment sempre sec.
Les temperatures mitjanes anuals es troben entre els 13º i 15º, les de gener entre 6º i 8º i les de juliol entre 22º i 24º. Els hiverns no són excessivament freds, encara que no són rares les onades de fred.
Al fons del pla la humitat és elevada, sobretot entre octubre i maig. Aquesta humitat de fons de vall ve potenciada per la presència de l'estany.
La vegetació
La vegetació natural del Pla de l'Estany estaria constituïda sobretot per alzinars i rouredes. Als vessants inclinats i assolellats dominarien boscos formats sobretot per alzines. En canvi, als plans i vessants ombrívols els boscos serien de roures, sobretot de Roure martinenc. En algun obac s'estableixen també fagedes, o rouredes humides amb roure africà, encara que aquestes comunitats es troben més aviat cap a la Garrotxa.
Actualment hi ha força roures i alzinars, però bona part del territori és ocupat per boscos mixtos de roures, alzines i pins, o per màquies, garrigues i brolles, a més dels conreus. L'abandó de les activitats tradicionals del camp i del bosc fa que aquest es vagi restituint gairebé arreu, i que la tendència sigui l'augment progressiu de rouredes i alzinars.
Però la vegetació que més caracteritza la comarca és la que creix entorn l'estany, rieres i recs, és a dir, la vegetació de ribera de l'estany ha estat destruïda ja fa temps, sobretot al sector proper a la població de Banyoles, encara resten indrets on poden trobar-se comunitats vegetals força ben conservades. El sector més interessant és entre l'estanyol del Vilar i la riera de Lió, que aproximadament correspon a la part de la riba que pertany al municipi de Porqueres.
Destaquen les comunitats d'herbes altes, amb bogues, canyissos i joncs, que constitueixen la primera línia vegetal entorn de l'aigua. Després hi ha una franja amb arbres de ribera, sobretot gatells i freixes, però també verns, pollancres, àlbers i diversos salzes. Després ja ve la carretera de circumval·lació a l'estany i els conreus.
La població
Al Pla de l'Estany és molt clar el fet que la plana és poblada i la muntanya gairebé desèrtica. De fet no hi ha grans muntanyes, però la població cada vegada fuig més dels turons, amb poques terres bones per al conreu i lluny dels nuclis de població i de les vies principals de comunicació. Municipis com Crespià, Esponellà, Palol de Revardit, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls van perdre molta població a partir del segle XX. Si, a més, ens fixem que la població total que ens donen els censos correspon cada vegada més als nuclis, i menys a les masies disperses pel terme, és ben evident l'abandó de les muntanyes, o dels turons, i la concentració cap als plans.
A la plana, la terra es continua conreant, tot i que molt espai fins arriba a finals del segle XX ha estat ocupat per habitacles o indústries. Banyoles i Porqueres gairebé quadruplicat la població des de 1857. Són els dos municipis que concentren la majoria de les indústries de la comarca, i disposen d'espai per a progressar encara més.
A Banyoles, tot i ser la més petita de la comarca en superfície, és el cor que dóna vida a tot el Pla de l'estany. I viu molt més de la meitat dels habitants de la comarca, i la tendència a estat a consolidar-se com a gran centre comercial i industrial de tota la comarca. Porqueres és com una continuació de Banyoles, ja que ambdues constitueixen una única unitat urbanística. Són els dos municipis que arriben fins les ribes de l'estany.
Les activitats
Les activitats tradicionals del Pla de l'Estany eren el camp i el bosc, en part, a l'abundància d'aigües i a la qualitat dels sòls. La ramaderia sempre hi ha estat important. Encara actualment destaquen els farratges (blat de moro, alfals, sorgo, raigràs) . Hi ha una certa horta al regadiu. Les oliveres hi són escasses. Hi ha ramaderia bovina, porcina i aviram.
La indústria és centrada al pla de Banyoles, seguint l'eix de la carretera de Girona a Olot, via essencial en la vida de la comarca. Destaca la indústria tèxtil, de mobles, adoberies, espardenyes (cada vegada menys), metall i alimentària (farina, pinso, xocolata, pasta de sopa).
L'estany és segurament el recurs natural que dóna i pot donar més riquesa als habitants de la comarca. L'estany és un indret d'un gran valor natural, on són possibles diverses activitats d'esplai i esport. Cal conservar-lo, amb el seu entorn, l'estany és el centre i l'excusa d'una activitat turística molt diversificada. L'estany és un lloc preferit per passar-hi una jornada de descans familiar, escolar o d'amics.
A l'estany es practiquen regularment esports com la natació, el rem, piragüisme i l'esquí nàutic. S'hi celebren campionats mundials d'aquestes especialitats, les competicions de rem dels Jocs Olímpics de Barcelonaa de 1992.
