Potes
(Cantàbria)
Potes amb 1.323 (2025) habitant, pertany a la comarca de Liébana de la que és capital. Limita al nord amb Cillorigo de Liébana, a l'oest amb Camaleño, al sud amb Vega de Liébana i a l'est amb Cabezón de Liébana. A Potes s'uneixen el riu Deva i el riu Quiviesa. La ciutat té un aire medieval amb cases de pedra i de fusta, i és punt de partida per a diverses rutes excursionistes.
Potes és ideal per gaudir de la gastronomia cantabra: unes bones truites del riu Deva, un filet al formatge de Tresviso, el famós lletó, i una generosa copa de pinyolada per ajudar la digestió. El bullit muntanyenc, té aquí la seva variant més famosa, el bullit lebaniego, en què la base de mongetes és substituïda per uns cigrons.
Comencem la nostra visita a la localitat a la Torre de l'Infantat, el seu edifici més simbòlic i actual seu de l'Ajuntament. És una construcció del segle XIV, de planta quadrada, amb finestres escapolides, escalinata d'accés i balcó corregut. En una placa de bronze es diu que va pertànyer a En Tello, senyor de Liébana, durant la segona meitat del segle XIV, que va passar després a En Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana, i que en el segle XIX les tropes franceses es rendiren als seus peus davant els valerosos soldats de Liébana.
Darrere de la torre hi la plaça de Jesús de Monasterio, en la que a més hi ha un monument dedicat a aquest insigne violinista i compositor nascut a la localitat. Allà hi ha l'antiga església parroquial de Sant Vicenç i l'església nova, que guarda uns valuosos retaules barrocs del segle XVIII. L'església vella és un dels edificis més importants de Potes, ja que és una construcció del segle XV, d'estil gòtic rural tardà, i un símbol de la resistència de Potes a diluir-se al poder del monestir de Sant Toribio.
A prop del riu, i en direcció al barri del Sol, hi ha la torrassa d'Orejón de la Lama, construcció civil que presenta a la façana els escuts d'armes dels Bedoya i Celis. Sense sortir del barri del Sol, que val la pena recórrer amb calma per gaudir de tots els seus racons, podem visitar la Casa de la Cultura ubicada al casalot de la Canal. En general, tots els carrers del nucli antic de Potes conserven un típic aire medieval.
Per completar la visita a aquesta localitat, cal acostar-se al convent de Sant Raimon, del segle XII, que es troba al barri de Sant Roc, tot i que només queda el claustre. Per cert, cada dilluns se celebra un mercat tradicional on podem comprar els productes típics de la zona.
Quan hemoc conegut a fons Potes, ens espera una agradable disjuntiva, ja que la nostra ruta s'obre amb tres esplèndides opcions per seguir gaudint d'aquesta part de Cantàbria. D'una banda, podem agafar la CA-185, que ens porta al cor dels Pics d'Europa cantàbres, a Fuente Dé. De l'altra, hi ha la possibilitat de seguir uns quilòmetres més per la N-621 fins al port de San Glorio. Finalment, podem baixar per la CA-184, bifurcació a 2 km abans de Potes, que ens portarà a Valdeprado, on podem enllaçar amb la següent ruta a Tresabuela, Òbviament, per no renunciar a cap d'aquestes possibilitats, un cop finalitzada una d'aquestes rutes alternatives podem tornar a Potes per enllaçar-vos amb les altres.
